Els quilòmetres d’Aragonès per defensar la fàbrica republicana

Ja fa temps que ERC va intentar deixar de fer els canvis de lideratge de manera brusca, després d’un passat no tan llunyà de lluites caïnites. Junqueras i Rovira són, des del 2011, els líders indiscutibles, com repeteixen des de tots els racons del partit. Però no és tot tan senzill. Són a la presó i a l’exili, respectivament, i s’ha de gestionar una formació. Davant d’aquest escenari, el partit busca nous lideratges “complementaris”, i això és una cosa que fa poc que ha començat a fer.

Són les 18.45 hores de dimarts i Pere Aragonès surt de la seu d’ERC al carrer Calàbria de Barcelona. Ve de l’assemblea de dones del partit. Següent parada, agrupació d’ERC a Cabrils. Va just de temps. Són dies intensos. Al marge de tenir uns pressupostos per negociar, és el principal encarregat d’explicar a la militància d’ERC la candidatura de Junqueras i Rovira a tornar a liderar el partit que es vota avui. Un cotxe l’espera i comença la ruta. Alter cop. Els últims dies ha fet 1.700 quilòmetres amb parades a la Seu d’Urgell i a Palma, i el calendari dels pròxims dies li reserva visites des de Girona fins a València. El partit està “cohesionat”, assegura, mentre un trànsit impossible fa donar per descomptat que els militants de Cabrils hauran d’esperar una mica. Junqueras i Rovira són els líders d’ERC, destaca, i diu que substituir-los seria “donar la raó” als que diuen que la repressió funciona. Tot i això, calen aquests nous lideratges complementaris, i per això ell torna a ser a la carretera. El trànsit ha millorat a la sortida de la ciutat i el retard quan arriba al centre cívic de La Fàbrica és excusable. Selfie de bon grat amb una desena d’escolars i una salutació afectuosa amb Marta Vilalta. A partir de diumenge seran els dos líders reforçats d’ERC, al costat de Rovira i Junqueras. Els que podran exercir el lideratge sobre el terreny mentre el president i la secretària general ho segueixen fent amb tots els obstacles.

Primer, Rovira

Dins de La Fàbrica, uns 50 militants del partit esperen. Aragonès, flanquejat per altres membres de la candidatura, és el centre d’atenció, però com que els canvis no poden ser bruscos, la primera a intervenir és Marta Rovira, per via telemàtica. Superades les salutacions inicials, entra en matèria. “És evident que l’Oriol i jo volem seguir”, explica d’inici, però de seguida arriba el símptoma que alguna cosa ha de canviar o que ja està canviant. “El tercer mandat ha de ser l’últim”, deixa anar, recordant que ella i Junqueras porten vuit anys -dos mandats- al capdavant del partit i que, estatutàriament, el límit són dotze. I no tarda a entrar en el fons de la qüestió. Rovira explica que el partit ha impulsat un “doble tàndem”, Aragonès i Vilalta, i demana als militants que els tinguin la mateixa confiança que els han tingut a ella i Junqueras. “Confiem plenament en ells”, resumeix la secretària general.

Arriba el torn d’Aragonès. El primer missatge és per saludar la presència d’un membre del públic, segurament l’únic que no és militant a Cabrils. És Roger Torrent, de qui reconeix la seva feina com a primer representant de la “segona institució” del país. Tampoc tarda a entrar en matèria. “No només no renunciem als lideratges de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, sinó que en posem més damunt la taula per poder arribar allà on ells no poden a causa de la repressió i l’exili”. El lideratge sobre el terreny. I avisa de les intencions del partit que té al cap, que no són poc ambicioses: “ERC ha de liderar el procés d’independència d’aquest país”. Quan acaba de parlar, s’obre un torn d’intervencions dels militants, però ja és en la intimitat. A Esquerra alguna cosa està canviant per primera vegada des del 2011.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: