Els Poligny, empolainats i sense bessones

Un día tú, un día yo, cantava Julio Iglesias a lArgentina de la dictadura militar acompanyat per les Trillizas de Oro. Les tres rosses de lalta societat havien sigut virginalment batejades com a María. Sassemblaven tant que només es podien distingir pel seu segon nom, Eugenia, Emilia i Laura. Un día tú, un día yo, li responien les coristes a Iglesias sobre els escenaris que van trepitjar cap al 1979 a Buenos Aires. Lespanyol tancava aquesta cançó dintercanvis amb una amarga conclusió: Siempre le toca a alguien perder. El públic, essencialment femení, potser delirava.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: