Els pares són material literari de primera

Rate this post

“M’imagino l’angoixa de la meva mare la primera vegada que el meu pare no va arribar a l’hora a dormir, buscant-lo pels hospitals, trucant a la policia. La vergonya quan va haver d’anar a pidolar a casa del tío Manuel i la tía Enriqueta, perquè el meu pare s’havia gastat els diners i no s’atrevia a explicar als meus avis el que passava. La vergonya quan va haver de trucar a l’AINVA, l’empresa on treballava el meu pare, per dir que a partir d’ara no li donessin més el sobre i que ella aniria cada dia a cobrar, primer a les oficines del carrer Còrsega i, més endavant, a la Zona Franca”.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »