Els nostres clients

Rate this post

Ho diem poc, que les llibreries sobrevivim gràcies als nostres clients més fidels.

De fa sis anys, vuit com a molt, ençà es parla d’un nou model de negoci que s’ha buscat la manera de sobreviure afegint un programa d’activitats a la pràctica habitual de la venda de llibres. Hi ha aquestes activitats, hi ha les subvencions, les campanyes, les fires, la promoció per xarxes socials… Tot de coses que fan que el trànsit de clients potencials s’intensifiqui quedant més o menys reflectit, aquest transit, en numerets a la columna de les vendes. Aquestes xifres que al final de cada mes et diuen coses tan vitals com si podràs pagar el lloguer del local serien molt menys previsibles si depenguessin només de totes aquestes pràctiques que, essent part integral del negoci, no deixen de ser afegitons al que essencialment és la base forta d’una llibreria: la relació venda-compra de llibreter a client.

Per una llibreria, al cap del dia, passa tot tipus de gent. Alguns vénen a comprar el llibre que li han encarregat a l’escola, d’altres  busquen un regal per a la festa on han de portar els fills al vespre, hi ha els que hi entren perquè han de fer temps fins que s’alliberi alguna taula del bar del costat, els que vénen a la presentació perquè l’autora és la seva fillola, tot i que ja tenen el llibre, els passavolants que s’hi troben a dins sense saber ben bé què és allò… S’hi deixen la pasta, sí, o potser no; mai no se sap què passarà fins que no surten. Potser hi comprarien però després van a sopar i no volen carretejar un llibre tota la nit, potser no tenim el llibre que han de comprar per al curs que fan i han de córrer a buscar-lo a un altre lloc…

Hi ha però, i per sort, els clients fidels. Són els que vénen entre setmana, al matí, per estar-s’hi una estona remenant. Ho solen fer als prestatges, no a les taules de novetats

Hi ha però, i per sort, els clients fidels. Són els que vénen entre setmana, al matí, per estar-s’hi una estona remenant. Ho solen fer als prestatges, no a les taules de novetats. No solen preguntar res perquè saben què busquen, tenen localitzats els seus autors preferits, saben què n’han llegit i què els en falta. Repassen els llibres, llegeixen les contres i acaben marxant amb un parell d’exemplars.

N’hi ha també qui ve en cap de setmana, a primera hora però, perquè saben que encara hi haurà poquíssima gent. A aquests se’ls deixa fer mentre tu, la llibretera, endolles la cafetera, acabes d’obrir la porta, hi treus les plantes i esperes que arrenqui el programa de gestió a l’ordinador. Aquests són els que cada dissabte o cada diumenge compren un llibre, cosa que et fa pensar que van a llibre per setmana, que en fan lectura consecutiva.

N’hi ha qui vénen amb els nens, els ajuden a triar llibres de la secció infantil i els deixen llegint-los a les escales tot posant-se a passejar per la sala, agafant llibres que es miren sense deixar de girar el cap de tant en tant per assegurar-se que els petits segueixen llegint tranquils allà asseguts. Aquests solen acabar preguntant als nens si ja saben quin volen comprar, quan en realitat són ells mateixos qui ja han triat el seu.

N’hi ha que apareixen un cop cada tres, quatre, cinc, mesos. Gent de fora que aprofita el viatge a Barcelona per assortir-se dels llibres que llegiran en els tres, quatre… mesos que passaran fora fins que tornin a venir. Aquests demanen consell: volen saber quines novetats s’han perdut mentre no hi eren, assabentar-se de primera mà de si el llibre del qual tothom parla al Twitter és realment tan bo com el pinten o saber què es comenta en el mundillo que no hagi transcendit encara a les xarxes socials. Aquests solen marxar amb unes piles de llibres que quasi que et sap greu ser al fons d’un passatge i que no hagin pogut aparcar a la mateixa porta de la llibreria.

Escrivia tot això i anava posant cara i fins i tot noms a tots aquests clients fidels. Són aquests els que ens fan tenir la certesa que arribarem a final de mes

Escrivia tot això i anava posant cara i fins i tot noms a tots aquests clients fidels. Són aquests els que ens fan tenir la certesa que arribarem a final de mes. Són aquests els que sempre que hi tornen ens fan pensar si serem a l’altura del que vénen a buscar, els que ens fan ser, en definitiva, millors llibreters.

Anar a la font
Isabel Sucunza

Powered by WPeMatico

Translate »