Els nazis executen Bonhoeffer, vicari de l’Església luterana de Barcelona

Tal dia com avui de l’any 1945, fa 75 anys, al camp de concentració de Flossenbürg (Baviera-Alemanya), executaven Dietrich Bonhoeffer, professor de Teologia de la Universitat de Berlín, membre de la dissidència clandestina al règim nazi, i una de les figures més destacades de la intel·lectualitat alemanya del segon quart del segle XX. Bonhoeffer, que, des de 1939, formava part d’un grup clandestí de resistència liderat per l’almirall Wilhelm Canaris, va ser detingut per la Gestapo l’abril de 1943. Va ser acusat de col·laborar amb una xarxa clandestina que ajudava els jueus alemanys a escapar a Suïssa. Tres setmanes abans de l’alliberament del camp, va ser conduït al cadafal totalment despullat i executat pel mètode de la forca.

La relació de Bonhoeffer amb Barcelona es remuntava a l’any 1928. Bonhoeffer, nascut a Breslau (actualment situada a la Baixa Silèsia-Polònia), s’havia doctorat en Teologia a la Universitat de Berlín (juliol de 1927) amb la distinció summa cum laude i havia estat ordenat pastor de l’Església luterana. La seva primera destinació va ser la Deutschsprachige Evangelische Gemeinde, la comunitat luterana de parla alemanya de Barcelona (febrer de 1928). A la capital catalana va exercir com a vicari d’aquella comunitat durant dos anys; i allà, també, va forjar els principis ideològics de la Bekennende Kirche (l’església que parla obertament), que, a Berlín a partir de 1931, es convertiria en un dels principals focus d’oposició al nazisme.

L’Església luterana de Barcelona havia estat fundada l’any 1885 per un grup de 56 veïns de la ciutat d’origen alemany, suís i austríac; professionalment relacionats amb la indústria i amb el comerç. Quan Bonhoeffer va arribar a Barcelona per exercir com a vicari, aquella comunitat ja superava el mig miler de persones, i havia creat un espai de culte, una rectoria i una escola al carrer Moià (al nord de la Diagonal, entre Tuset i Aribau). L’estada de Bonhoeffer a Barcelona (1928-1930) coincidiria amb una etapa convulsa de forta contestació al règim dictatorial del general Primo de Rivera (1923-1930) —per la persecució contra la llengua i la cultura catalanes— que influiria decisivament en el seu ideari i en la seva acció posterior.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: