Els Mossos no són la Stasi, però tampoc la T. I. A. de ‘Mortadelo y Filemón’

Rate this post

TEMA DEL DIA
Fer el ridícul.
La campanya de l’unionisme per mirar de desprestigiar els Mossos d’Esquadra ja voreja el ridícul. El darrer episodi és una suposada xarxa d’espionatge que diuen que va investigar polítics unionistes i periodistes de mitjans espanyols. La història comença el 26 d’octubre de l’any passat, a la incineradora Tersa, de Sant Adrià de Besòs, on havien anat unes furgonetes de Mossos d’Esquadra per destruir documentació confidencial perquè no caiguessin en mans dels serveis d’informació espanyols. Però hi va haver una filtració, probablement des de dins del Departament d’Interior. La policia espanyola s’hi va presentar i salvà bona part de la documentació. Unes 36 caixes, amb més de 30.000 documents, que van ser precintades per ordre del jutge de l’Audiència espanyola.

Aquesta documentació s’ha convertit en una fàbrica d’informes de la policia espanyola que en alguns casos proven d’emular els guionistes de les sèries televisives ara tan en voga, tot i que no n’atenyen mai el nivell. Un d’aquests reports explicava que els Mossos havien creat un servei d’espionatge ‘il·legal’ de polítics contraris a la independència. El fil argumental era que dos presumptes membres del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) s’havien posat en contacte amb un mosso per reclutar-lo per a aquest servei de vigilància. L’agent ho va denunciar i la policia catalana, després d’investigar els dos falsos membres del Cesicat, els va detenir el mes de novembre del 2014, fa més de tres anys. Darrere no hi havia cap història d’espies, sinó una història d’amor en què un dels dos reclutadors cercava una excusa per a quedar amb el mosso, sempre segons l’atestat de la policia catalana.

Aquí s’acaba la història. Però automàticament s’activa la maquinària de propaganda per a desprestigiar la policia catalana. La policia espanyola fa d’aquest afer un informe en què insisteix que els Mossos havien activat un servei d’espionatge, s’hi afegeixen tota mena de detalls sobre aquesta suposada xarxa –amb infrastructura, fons reservats i pisos francs–, per donar-hi credibilitat, i es filtra a la premsa. Una volta difosa la informació, els partits unionistes reaccionen, posen el crit al cel i demanen una comissió d’investigació al parlament. Aquest matí Ciutadans i PSC han pugnat per veure qui capitanejava la petició, mentre que el PP ja parlava d’una Stasi catalana per perseguir dissidents, com a l’antiga República Democràtica Alemanya. Tot plegat sobre una informació que ja ha estat desmentida. Però la realitat importa poc. Com que hi ha un informe policíac que recorda els que feien Mortadelo i Filemón per a la T. I. A.,  ja tenim polèmica política en marxa. L’objectiu no és saber la veritat, és desprestigiar els Mossos una vegada més. El problema és que aquests són els informes que rep la jutgessa Lamela, de l’Audiència espanyola, la mateixa que avui ha decidit de declarar ‘complexa’ la instrucció contra el major Trapero i allargar-la un any. Amb informes com aquest, no hauria de sorprendre.

MÉS QÜESTIONS
Camps considera un insult el terme ‘País Valencià’.
L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps ha protagonitzat una escena esperpèntica en la seva compareixença al congrés espanyol pel finançament il·legal del PP valencià. Camps s’ha indignat amb Ester Capella, diputada d’ERC, perquè en les seves preguntes feia referència al País Valencià. ‘El País Valencià no existeix. No puc suportar aquest insult al qual sóc sotmès per la diputada’, ha dit l’ex-president. Heus ací la seva reacció:

Marc Pallarés deixa l’acta. El secretari segon de la mesa de les Corts i diputat de Podem per Castelló, Marc Pallarés, ha anunciat la intenció de renunciar al càrrec per motius personals i familiars, segons que ha informat la formació. Deixarà l’acta i, per tant, el seu lloc de la mesa dijous que ve, quan s’acabi la sessió plenària, per reincorporar-se a la Universitat Jaume I de Castelló, on és docent. Pallarés va participar en el disseny de la nova radiotelevisió valenciana À Punt.

Cs es queda sol al parlament balear. El parlament ha refusat de prendre en consideració la proposició de llei de Ciutadans sobre la incompatibilitat de la condició de diputat del parlament amb la de batlle, regidor o conseller insular. Aquesta iniciativa, que ha estat defensada pel portaveu de Ciudadanos, Xavier Pericay, modificava concretament l’article 5.2 de la llei electoral de les Balears per ‘fer efectiu el principi d’una persona, un càrrec’, segons que ha dit. El ple ha rebutjat la presa en consideració de la proposta amb 12 vots a favor i 45 vots en contra. Com que Ciutadans no té cap batlle a les Illes, la proposta li servia per a quedar bé davant l’opinió pública, però cap partit no hi ha donat suport.

LA XIFRA
15.000
persones fan servir diàriament la línia de rodalia entre València i Castelló, que ha estat durant molt de temps afectada per les obres del TGV i continua acumulant retards importants. Els usuaris de la línia han dit prou i han anunciat una associació per a denunciar aquestes deficiències.

ÚLTIM ADÉU
Aquesta matinada
passada s’ha mort Antoni Artigues Bonet. Era professor titular de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears i havia fet classes als estudis de mestre, de muntatges poètics, didàctica i reciclatge de català per a professors. Tenia més de vint anys d’experiència en muntatges poètics i teatrals. També era soci fundador de la Llibreria Quart Creixent de Palma, que va rebre el 2006 el premi Francesc de Borja Moll de l’Obra Cultural Balear. Bartomeu Mestre en parla al seu bloc.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de febrer de 1475
va néixer Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, també conegut per Miquel Àngel. Escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista, va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l’anomenaven ‘el Diví’.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »