Els Mossos, bons a Barcelona, dolents a Madrid

El contrast del dia en aquest assumpte el marcaven La Vanguardia i El Mundo. El diari de Godó titulava: “Els Mossos es blinden contra possibles pressions de Torra”, que es completava amb “El conseller Buch garanteix que la seguretat i la protesta seran compatibles”. La primera pàgina expressava un clar anhel de mansuetud. Protestes sí, però dins d’un ordre. I els Mossos, a la banda de l’ordre, esclar. En canvi, El Mundo ja es muntava una pel·lícula bèl·lica. “Interior preveu substituir 5.000 mossos si desobeeixen altre cop”. La llegenda de la desobediència dels Mossos és sorprenent, tenint en compte que van tancar més col·legis electorals que els seus homòlegs de la Guàrdia Civil. El diari, en canvi, arriba a dir que “El pla de la Guàrdia Civil preveu un relleu «en bloc» i de forma «militaritzada» en un cas extrem”. Ens trobem de nou davant una filtració totalment interessada. Es tracta de desacreditar els Mossos per forçar el retorn de la policia espanyola a Catalunya de manera més o menys estable. I, de nou, el lector de Madrid s’endú la impressió que s’està al límit d’un conflicte que requereix accions militars. Pas mal, tenint en compte que no ha passat res. De fet, i tornant a La Vanguardia, el segon subtítol diu: “Els comandaments d’Interior als governs català i central reforcen la coordinació”, la qual cosa és exactament el contrari del que suggereix la portada d’ El Mundo. Vivim en un temps en què la coherència ha deixat de ser un valor i la fragmentació de missatges permet que el ministeri de l’Interior col·loqui un relat apaivagador en un diari català i una proclama airada en un de Madrid.

Àlbum de titulars

“El pal llarg mesura el mateix que el curt”. (Curiós teletip d’Efe, per si algú s’havia pres massa literalment les analogies futboleres i creia que les porteries són trapezoidals).

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: