Els mestres eterns

Stan Smith és un model cèlebre de sabatilles esportives d’una coneguda marca, la fama i longevitat de les quals segurament ha transcendit el personatge, un tennista nord-americà dels anys setanta tan sobri com les sabatilles que va triomfar plenament. Un dels seus hàbitats naturals va ser la copa Masters, de la qual va ser campió en la primera edició, el 1970, a Tòquio –també de dobles amb Arthur Ashe– i subcampió el 1972. En la seva època es va denominar Masters Grand Prix i ara s’ha rebatejat com a ATP Nitto Finals. La 50a edició arrenca diumenge a l’O2 de Londres, que serà la seu d’aquesta competició per darrer cop abans del traspàs a Torí.

És relativament notori que cinc catalans n’han estat campions. Manuel Orantes va meravellar a Houston el 1976 superant el polonès Wojtek Fibak i també va ser campió de dobles al costat de Joan Gisbert el 1975 a Estocolm; Àlex Corretja va celebrar el seu major èxit el 1998 a Hannover contra Carles Moyà en la final, i la parella formada per Marcel Granollers i Marc López es va fer seu el títol de dobles el 2012 derrotant els indis Mahesh Bhupathi i Rohan Bopanna en la final. Granollers torna a estar-hi classificat –per cinquena vegada amb tres parelles–, al costat de l’argentí Horacio Zeballos.

El que segurament queda més en l’oblit és que la tercera edició (1972) es va jugar al Palau Blaugrana –5.696 espectadors–, amb triomf del geni romanès Ilie Nastase (quatre títols) en una final a cinc sets precisament contra Stan Smith que va començar a un quart d’onze de la nit, l’horari televisiu prime time establert tota la setmana, amb dos partits de nit, matinada inclosa. També van jugar els catalans Manuel Orantes i Andreu Gimeno. Smith va arribar a la final quan el seu compatriota Tom Gorman es va retirar en la semifinal amb problemes a l’esquena –l’endemà no va poder jugar pel tercer lloc–, tot i que dominava per 7-6, 6-7, 7-5 i 5-4 i tenia pilota de partit, un gest esportiu que l’organització va premiar amb una prima de 2.500 dòlars. Tot i que el Palau s’havia inaugurat un any abans, la il·luminació no era suficient i es va haver de complementar amb focus de la central del RCT Barcelona. El president de la RFET, el català Pau Llorens, va arribar a un acord amb un equip de la BBC amb dues unitats mòbils i 29 operaris per garantir el subministrament del senyal internacional en color en el marc d’un Estat llastat pel blanc i negre del franquisme. També es va haver de recórrer al RC Polo per anar a buscar whisky perquè els convidats de la ITF van fer net el segon dia.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: