Els Free del Domingo i el Maxi

Rate this post

Els sopars grocs han servit i serveixen per recollir l’escalf i suport de la població independentista. Però no han estat útils, per incapacitat o per falta de voluntat, per ampliar la solidaritat, per fer-la més transversal, per travar aliances amb sectors polítics i socials que tot i no ser independentistes consideren una vergonya democràtica els presos de l’1 d’Octubre. Perquè, essent honestos, no tots els que van fer l’1-O eren indepes i encara menys tots els que van sortir al carrer el 3-O.

Articular espais de trobada i complicitat solidaris és i hauria de ser una aposta estratègica del moviment republicà, que és tot el contrari a pretendre patrimonialitzar ideològicament l’1-O i no adonar-se que, de fet, va ser una victòria esclatant de la democràcia davant un estat autoritari que va reaccionar a cops contra els ciutadans. Era el “votarem!” contra el ‘no se va a votar, ni urnas, ni papeletas‘. Era una confrontació d’arrel radicalment democràtica contra el govern del PP i el règim del 78 que va tirar de violència fent seu el miserable “¡A por ellos!” reial.

Iniciatives ciutadanes d’arrel municipal o sectorial com les del Free són una eina formidable perquè permeten arribar a un món que d’altra manera no sap o no troba un espai per articular una sentida voluntat solidària. Els Free van néixer a Sant Vicenç dels Horts, amb l’empresonament de Junqueras, quan un grup de veïns i amics es van organitzar. A cada manifestació se’ls pot veure sostenint una gran pancarta amb l’estampa de Junqueras i el “llibertat presos polítics”. Amb el Domingo Alfonso i el Maxi Calero, entre d’altres, al capdavant. Són un grup de mig centenar de persones, municipalista, que actua en clau local i pensa en clau global. A recer del Free Junqueras va néixer el Free Romeva, el Free Rovira, el Free Forcadell, etc.

L’independentisme ha d’entendre que no ha vingut a tenir raó, ha vingut a guanyar

Aquests sí que són espais que fan un acostament humà a l’ignomínia de la democràcia espanyola i els seus jutges merdosos, hereus de l’Espanya franquista. Un espai que amplia el perímetre del moviment republicà, que eixampla la solidaritat, que parteix de principis imbatibles com la llibertat i la justícia enteses com a pilars de la democràcia.

El Free Romeva es va constituir amb una trobada, boca a boca, en un bar de Sant Cugat del Vallès, el Mesón. S’hi van presentar 200 persones, del sí i del no. Demòcrates tots. Hi havia gent de tota mena, amics, nedadors, waterpolistes, castellers o escaladores com l’Anna Ibáñez. Una tropa diversa i heterogènia, tots units per la llibertat del Raül i la de tots els presos polítics. Fins i tot han creat un Free Romeva a Menorca. La solidaritat s’estén així com una taca d’oli. Els Free fan el que no han sabut fer els sopars grocs, que ―no val a equivocar-se― són imprescindibles i formats per incombustibles. Al seu costat, els Free són complementaris i fan una feina bestial, una feina de suma, una feina que permet treballar amb gent de diferents sectors polítics i socials, una feina que connecta l’independentisme amb el conjunt del país o almenys amb una part del país que no té com a prioritat la independència però que alhora és imprescindible per seguir avançant. Són aliats de l’independentisme o ho poden ser si no se’ls exclou.

L’independentisme ha d’entendre que no ha vingut a tenir raó, ha vingut a guanyar. La raó és sempre complexa i múltiple. Sense oblidar que fa molts anys que els independentistes tenim raó. I això no ens feia guanyadors ni hegemònics. Perquè per guanyar cal articular el país sencer o, si més no, una majoria inqüestionable, que abraci el conjunt de la nostra societat. Només així guanyarem la llibertat, la del país sencer.

Anar a la font
Sergi Sol

Powered by WPeMatico

Translate »