Els falangistes es manifesten a Tortosa en defensa del monument franquista

Rate this post

Un petit grup de falangistes, de menys de vint persones, s’ha concentrat a Tortosa, front al discutit monument franquista a la batalla de l’Ebre. Els manifestants reclamaven que el monument es mantingui il·luminat i que el Govern no el retiri. 

Apologia del franquisme

Els manifestants, que portaven símbols franquistes, han realitzat la salutació feixista a davant del monument. Reaccionen, així, a la proposta d’una nova llei de memòria històrica que permetria retirar el disputat monument. Fa pocs dies els CDR de la zona van penjar una estelada a aquest monument.

Història faraònica

El monument de Tortosa va ser dissenyat dins la campanya dels “25 Años de Paz”, que es van commemorar el 1964, quan s’acomplien 25 anys de la fi de la guerra i Franco es va voler presentar, paradoxalment, com l’artífex d’un llarg període de pau i d’estabilitat. Va ser promogut pel governador civil Rafael Fernández Martínez, el president de la Diputació, Antoni Soler Morey, i l’alcalde de Tortosa, Joaquim Fabra. L’escultor elegit va ser Lluís Maria Saumells, algú molt elogiat pels membres del règim  perquè feia art figuratiu i exhibia “profunda religiositat” (algun dels seus ex alumnes el definia com “un capellanet”, i la major part de les seves obres eren sants i verges). L’obra va costar 4,5 milions de pessetes (una petita fortuna a l’època), i fou finançat per subvencions de la Diputació i dels Ajuntaments de la zona i per donatius de particulars.

Un monument indubtablement franquista

Tot i que alguns partidaris del monument al·leguen que el monument en origen era apolític i que posteriorment se li van col·locar alguns símbols franquistes, en realitat té totes les característiques d’una estètica feixista. De fet, encaixa amb els principis que establí la Delegación Nacional de Propaganda a la fi de la guerra per garantir l’enaltiment sistemàtic del règim. El monument es constitueix a partir de dues grans piràmides de ferro, situades al mig de l’Ebre, que encaixen plenament amb la grandiloqüència del règim. A la part superior de la més gran, un soldat, representant de l’exèrcit victoriós, posa un estel al cel (una al·legoria a la victòria de la “Croada” franquista). Una gran creu està adossada a un lateral, com a signe de l’aliança nacional-catòlica, i molts forats amb forma de ciris i creus cobreixen els laterals de les piràmides. Un àliga, símbol propi de l’Espanya feixista, corona la piràmide petita. Tenia múltiples inscripcions franquistes que es van retirar el 1984, com “A los combatientes de la Cruzada y de los XXV Años de Paz”. També es va treure el Victus que lluïa l’àliga a les seves urpes. En aquell moment va haver-hi propostes per retirar el monument, però davant l’empat al consistori, va decidir el vot de qualitat de l’alcalde, que va afirmar que traient les plaques i el Victus el monument es convertia en “símbol de fraternitat entre germans”. El 2008 es van retirar les plaques commemoratives de la inauguració del monument i una dedicada a “la Promoción Ebro de la Guardia Civil”, però avui en dia encara en conserva d’altres, com “A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro”.

El manteniment

A partir de 2015 va haver-hi una forta campanya en favor de la retirada del monument. En un principi, CiU, el PP i Plataforma per Catalunya van oposar-se a fer un referèndum sobre el tema. Però al març de 2016, una moció al Parlament de Catalunya va instar l’Ajuntament a retirar d’immediat el monument. El consistori va respondre amb la celebració d’una consulta en que es triaria entre retirar el monument o mantenir-lo tot reinterpretant-lo (és a dir, no només eliminant la simbologia feixista, sinó convertint-lo en una denúncia del feixisme). El 68,36% dels qui van votar al referèndum es van inclinar per la reinterpretació i l’Ajuntament va decidir mantenir el monument. Això sí, no es va respectar el compromís de reinterpretar-lo. L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar la setmana passada que l’Ajuntament retiraria l’obra de Saumells si s’aprova la nova llei de memòria.

Anar a la font
El Nacional

Powered by WPeMatico

Translate »