‘Els eusclaus feliços’: Asisko retrata els bascos com Divendres i Espanya com Robinson Crusoe

Rate this post

Asisko Urmeneta és un autor de còmics en basc i graffiter. També ha participat en dos llargmetratges d’animació: Gartxot (adaptació d’una novel·la històrica d’Arturo Campion) y La vuelta al mundo gratis. Pol·len Edicions acaba de publicar un àlbum amb text i il·lustracions seves (traduït per Ainhoa Aranburu i Farriol Macip): Els EUSclaus feliços (Eusklaboa Alaiak), en què amb grans dosis d’ironia s’analitza la situació del País Basc, en termes colonials. Una història basada en el Robinson Crusoe, que en aquest còmic és presentat com el colonitzador espanyol.

Asisko Urmeneta Durangon Gorkaazk wikipedia

Asisko Urmeneta. Foto: Gorkaazk.

La lliçó d’història d’una nena

Asisko (és així com signa els seus còmics) assegura que va ser la seva filla petita qui li va donar la idea d’adaptar la novel·la de Defoe, després de veure una “adaptació vergonyosa” a film d’una obra que sempre ha mostrat Robinson, el blanc, com el patró, i Divendres com el seu servidor. Quan la seva filla li explicava la novel·la a una amiga va relatar que “un home arriba a una illa on hi ha un altre senyor, i al cap d’un temps el senyor de les barbes no ha aprés la llengua i el senyor de l’illa ja parla la llengua del que ha arribat”. Asisko va considerar això com una “lliçó d’alta política” i va decidir aplicar-lo a la història del País Basc.

Amb humor, però amb frustració

Asisko defineix Els EUSclaus feliços com “una paròdia humorística” de com es veu a si mateix i com veu al País Basc, un territori marcat per “la submissió i la desmotivació”. Afirma que aquest àlbum li serveix com a “eina d’autodefensa per suportar el dia a dia”, i apunta que és de Pamplona i ara viu a les muntanyes d’Euskadi Nord, i que ha acumulat moltes frustracions com a euskaldun, en zones on a la seva llengua se li nega l’oficialitat.

eusklaus 1

Des de l’illa on es va perdre Catalunya Nord

L’acció se situa a l’Illa dels Faisans, la petita illeta de la desembocadura del riu Bidasoa, on es va signar el Tractat dels Pirineus, del 1659, pel que Espanya va cedir a França la Catalunya Nord. Asisko se sent fascinat per aquest territori, perquè és un condomini hispano-francès, que passa sis mesos sota sobirania “del regne d’Espanya” i sis sota sobirania “de la República francesa”, “sense cap participació dels bascos en el seu govern”. Per a ell, això és “l’absurditat absoluta, però és real”.

Un sol Robinson per a un País Basc partit

A Els EUSclaus feliços hi ha un sol Robinson, tot i que l’illa de Divendres està partida en dues parts. Asisko n’està segur de que “el País Basc, culturalment, històricament i lingüísticament és una totalitat”. “Al Nord als bascos se’ls considera part d’una col·lectivitat francesa, laica i republicana, i amb tan sols creuar una línia imaginària passen a formar part d’una monarquia espanyola, que divideix els bascos en dues comunitats diferents”, explica. A l’àlbum tenia molt clar que hi havia de dibuixar un sol Divendres, però va dubtar sobre si ficar dos Robinson Crusoe que explotessin a un únic Divendres a diferents llocs, però va acabar dibuixant-ne un de sol, perquè “l’explotació és la mateixa a banda i banda de la frontera, i això ho fa més absurd encara”.

El pitjor enemic de la llibertat és l’esclau que se sent feliç

esklaus votacions p. 89

Eusquizofrènia

“El pitjor enemic de la llibertat és l’esclau que es sent feliç”; aquest, segons Asisko, és el missatge principal de la seva història. Recorda que el sentiment de submissió, l’eusquizofrènia, és comú als bascos del Nord i als del Sud. I indica que durant la Primera Guerra Mundial al setmanari Eskualduna, que arribava a totes les cuines d’Euskadi Nord, va aparèixer en portada la llegenda: Visca França! No hi ha millor francès que el basc.

Autoodi

Asisko creu que una de les característiques comunes als colonitzats és l’autoodi, i apunta que la realització d’aquest àlbum ha estat un exercici terapèutic per a ell: “El primer pas de l’esclau feliç cap a ser una persona lliure feliç és adonar-se del seu propi esclavatge”. L’il·lustrador espera que amb Els eusclaus feliços “qualsevol lector vegi que la realitat no és amable, que no vivim a Disneylandia. No tenim un passat rosa”. I apunta que l’autoodi és una estratègia premeditada dels colonitzadors: “Robinson vol convèncer Divendres que és una merda, i que per això si es porta malament li aplicarà el 155”.

Asisko: “Robinson vol convèncer Divendres que és una merda, i que per això si es porta malament li aplicarà el 155”

Salvar a l’altre

Asisko afirma que els bascos, incapaços de salvar-se a sí mateixos, s’han especialitzat en salvar els altres, “com més lluny estiguin, millor”… Posa com a exemple Sant Francesc Xavier, patró de Navarra i de la llengua basca. Explica que en el temps en què l’Estat espanyol va arrasar el seu territori, va destruir el seu castell i va perseguir la seva família, enlloc de combatre la situació, va decidir anar-se’n a l’altra punta del món.  I afirma amb contundència que “Els sants bascos són sants perquè siguem feliços com a esclaus. Fomenten l’autoodi”. La voluntat missionera dels que no poden alliberar-se es manté fins a l’actualitat, segons Asisko: “No hi ha família a Euskadi que no tingués una tieta missionera… I ara, té un cosí cooperant. Som molt bons pretenent ajudar a la gent de lluny, però no n’estic segur que quan hi anem no els inoculem el virus de la submissió que portem dins”.

Defensa del xarnego

Asisko es mostra contrari a tot tipus de nacionalisme etnicista, i rebutja les categories de “nadiu” i “indígena”. Creu que la idea d’un nacionalisme basc excloent i racista és “una caricatura que ens fan des de fora”. De fet, un dels personatges de l’àlbum es diu Hazurbaltz, el nom despectiu que es donava al País Basc als immigrants que venien de la resta de l’Estat (l’equivalent al català xarnego). Però Hazurbaltz, a Els EUSclaus feliços, és un personatge clau per a l’alliberament de Divendres. “Hazurbaltz, una descendent d’esclaus fugitius, vinguts d’una altra part, representa la raó, i és qui ensenya a Divendres les coses que Robinson li ha amagat”, explica Asisko, que retrata Hazurbaltz com la líder de la resistència contra l’opressió. És ella qui mena la “desrobinsonització” d’aquells que estan colonitzats “i encara no se n’han assabentat”.

Colonialisme, encara

Als seus còmics, Asisko sovint contraposa textos oficials, reproduïts a les bombolles, amb dibuixos que representen una realitat contrària a la que donen els discursos oficials. Cita a Frantz Fanon, el psiquiatra antillà que va dir que “el colonialisme és el domini d’un país després de la conquesta militar”. Segons Asisko, aquesta definició és plenament aplicable a Euskadi, perquè el seu país va ser conquerit militarment, i “amb el temps aquesta dominació militar s’ha mantingut, però amb molts més maquillatges i amb una dominació més sibil·lina, amb dominació ideològica, lingüística…”. I afirma que declaracions molt recents de ministres del PP no fan sinó confirmar la situació colonial del País Basc.

Asisko: “Jo ja he vist la independència. Ja l’he dibuixat”

esklaus valle caídos p. 72

Història amb final feliç

A desgrat de la duresa de la història d’Asisko, la història d’Els EUSclaus feliços té un final feliç. I assegura que creu, “que hi ha una sortida”, i que ja va ser teoritzada per gent que va decidir descolonitzar els seus països el segle passat. Afirma que espera que Euskadi tingui “un final feliç més aviat que tard”. Però considera que aquest final feliç, que està segur que arribarà, no es pot basar “en la convivència entre l’amo i l’esclau” i apunta que “tan sols pot haver-hi convivència d’igual a igual”. I, justament per això, la darrera cita de l’àlbum és de Mandela, un home que va passar molt de temps a la presó i que després va arribar a ser president del seu país. Asisko va il·lustrar un text sobre la independència de Lituània amb dibuixos del País Basc, i assegura que per a ell, això va ser clau: “Jo ja he vist la independència. Ja l’he dibuixat. El Divendres que sóc jo ja està ensumant la llibertat. I això és instigar un futur proper”.

Un imperi en crisi

Asisko afirma que els bascos no tenen “la força suficient per ser lliures, però sí que tenim la raó, i per ara no ens la trauran…”. Té moltes esperances en el que està passant a Catalunya, i l’1 d’octubre se’n va anar a Lleida a veure què passava perquè sentia que no podia quedar-se aturat a casa. Va tornar admirat de la “civilitat” amb que tot passava i amb la capacitat dels catalans de reaccionar davant les adversitats (“en canvi els bascos ens deixem dur per la tripa i el cor i fiquem la banya a totes les trampes que ens posen l’Estat francès i l’Estat espanyol”, apunta). Afirma que gràcies al conflicte català veu com s’està ensorrant el sistema, “quedant davant del món com un drap brut”. Tot i això creu que també hi ha molt “a desaprendre” de Catalunya. Per exemple: no té molt clar el “dret a decidir”, perquè creu que una votació té ben poques possibilitats de sortir endavant si un dels actors té el poder repressiu de l’Estat. I creu que el País Basc hauria d’evitar fer un referèndum a cada territori, per separat, perquè “és donar bases al fracàs i a la frustració”.

Asisko, l’1 d’octubre se’n va anar a Lleida per veure el referèndum

Divendres i Robinson tenen futur

Asisko va crear els personatges de Robinson i Divendres per fer Els Eusclaus feliços, però afirma que té ganes de donar-li continuïtat, potser convertint-lo en un film d’animació, o potser en tires d’animació. Per ara, s’han fet alguns esquetxos amb actors, basats en la història, i s’han penjat a internet. Té ganes de donar-li el màxim impacte als personatges, perquè considera aquest àlbum com un material “que reflecteix la relació entre el poder i el país” i que pot servir “per agitar les coses”.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »