Els escenaris que condicionen l’equador del mandat

Després de la sentència del Suprem i de la falta de resposta institucional -per absència d’acord polític-, la legislatura ha quedat tocada. Aquests són quatre escenaris principals que s’obren ara que s’arribarà a l’equador del mandat a Catalunya.

1. Sense pressupostos

Si no s’aproven els comptes, seria el tercer any en pròrroga

ERC fa temps que insiteix que “sense pressupostos és difícil que la legislatura continuï”. Fonts republicanes argumenten que seria el tercer any amb els comptes prorrogats, una situació “insostenible” per a una administració que requeriria tornar a les urnes perquè siguin unes noves majories al Parlament les que afrontin la paràlisi. Malgrat això, fonts de JxCat afirmen que serien partidàries, tot i això, d’esgotar el mandat. “Hem après a gestionar la pròrroga”, apunta un dels consultats, tot i que admet la dificultat financera que pateix ja a hores d’ara la Generalitat. Sigui com sigui, l’únic que té la potestat de posar les urnes és el president Torra i, per tant, JxCat.

2. El factor Puigdemont

Hi podria haver un avançament electoral perquè fos candidat

Hi ha una data encerclada al calendari que pot marcar els pròxims mesos: el 16 de desembre. És el dia de la vista de l’expresident Carles Puigdemont a Bèlgica per valorar la seva extradició, malgrat que fonts jurídiques apunten que el procediment es pot allargar “molt”. Sigui com sigui, no són poques les veus a JxCat que aposten per un avançament electoral amb ell de cap de llista si és entregat a Espanya i tancat a la presó a l’espera d’afrontar un procés judicial al Tribunal Suprem, com els seus companys de govern ja condemnats. ERC no es podria negar a anar a uns nous comicis, ja que és un escenari que fa temps que preveu. L’únic problema és que s’enfrontarien al repte de derrotar JxCat amb l’expresident com a candidat. En les últimes cinc cites amb les urnes, ERC ha quedat per davant en les tres ocasions en què Puigdemont no ha sigut el cap de llista. Les dues que ho ha sigut, ERC ha quedat per darrere.

3. Inhabilitació de Torra

Si el president és condemnat, se n’ha d’elegir un altre

Un cop acabat el judici per desobediència, la continuïtat de Quim Torra a la presidència queda en mans dels tribunals. Primer, del TSJC i, després, del Tribunal Suprem, que és qui dicta sentència ferma i el pot inhabilitar. Si això passa, s’obre un període de deu dies per proposar un nou candidat i portar-lo a votació al Parlament. Mentrestant, el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria temporalment les regnes del Govern. Ara bé -si arribés el cas-, Aragonès no podria ni sotmetre’s a una qüestió de confiança, ni cessar o designar consellers, ni convocar eleccions anticipades. Només després d’una investidura fallida començaria a córrer el temps de dos mesos per a una convocatòria automàtica de nous comicis. Això implicaria que JxCat hauria de triar un candidat per presentar al Parlament i buscar amb ERC el suport de la CUP o els comuns. Per evitar aquest escenari, Torra també podria avançar eleccions abans de ser inhabilitat.

Torra afronta el judici que pot posar data de caducitat a la legislatura

Torra afronta el judici que pot posar data de caducitat a la legislatura

4. Esgotar la legislatura

Des de Montilla que un mandat no completa els quatre anys

En cas que la justícia absolgués Torra, el repte del president seria aprovar els pressupostos i esgotar la legislatura. De fet, aquesta va ser la consigna que va acordar JxCat en la seva última reunió de grup parlamentari a Bèlgica. Un escenari que d’entrada requeriria que en aquest últim trimestre els comuns donessin suport als pressupostos, amb un possible intercanvi de cromos: aprovar també els comptes de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest seria probablement l’escenari més incòmode per a ERC, que, amb les enquestes a favor, fa temps que es pronuncia a favor d’anar a les urnes sempre que sigui necessari.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: