Els escàndols de la música clàssica en l’era del #MeToo

L’associació professional de músics del Regne Unit (Incorporated Society of Musicians) va fer públic a finals del 2017 un estudi segons el qual sis de cada deu músics de l’àmbit de la clàssica havien sigut víctimes d’assetjament sexual. Una altra dada era que, d’aquestes víctimes, només un 25% havien informat un superior sobre l’assetjament. “La raó per la qual la majoria de gent no denuncia els abusos és que tenen por de perdre la feina”, concloïa l’estudi. Les dades de l’estudi -extrapolable a altres països- dibuixaven una situació molt preocupant de normalització de l’assetjament i d’impunitat dels assetjadors.

Plácido Domingo, acusat d’assetjament sexual

Plácido Domingo, acusat d’assetjament sexual

Com en altres àmbits, aquest panorama d’impunitat i silenci es va començar a esquerdar el 5 d’octubre del 2017, quan el New York Times va desemmascarar les pràctiques de Harvey Weinstein per silenciar les dones que l’acusaven d’assetjament. La notícia va provocar l’onada d’indignació que va donar forma al moviment #MeToo. La primera figura important de la clàssica que va veure arruïnada la seva reputació va ser el director d’orquestra James Levine, que va ser acomiadat del càrrec de director artístic del Metropolitan Opera de Nova York (Met) arran de les nombrosos acusacions d’assetjament i abús sexual que van aparèixer en els mitjans. Alguns casos eren antics: un violinista va denunciar que el 1968, quan només tenia 17 anys, Levine, que en tenia 25 i dirigia l’orquestra de l’institut del noi, l’havia obligat a masturbar-lo; un altre denunciant va acusar Levine d’assetjar-lo quan només tenia 16 anys, durant una audició, i durant els dos anys següents. Aquestes i altres acusacions van fer que el Met rescindís unilateralment el contracte amb Levine, que al seu torn va denunciar la institució per difamació i incompliment de contracte.

Un altre cas sonat va ser el del director d’orquestra italià Daniele Gatti, a qui el Concertgebouw holandès va acomiadar el 2018, quatre anys després del seu fitxatge, per les informacions aparegudes al Washington Post en què l’acusaven d’haver agredit sexualment dues cantants, l’una a Chicago el 1996 i l’altra a Itàlia l’any 2000. En un comunicat oficial, el Concertgebouw va afegir que després d’aquestes revelacions algunes treballadores de l’orquestra havien informat de situacions inapropiades provocades per Gatti. Després de negar totes les declaracions a través del seu advocat, el músic va emetre un comunicat de penediment: “Ho sento des del fons del cor. A totes les dones que he conegut al llarg de la meva vida, especialment a aquelles a les quals no he mostrat el degut respecte, a partir d’ara seré més conscient del meu comportament i de les meves relacions amb dones joves i grans”.

Com una bomba van caure també sobre el món de la música clàssica les acusacions contra el prestigiós director d’orquestra suís Charles Dutoit. Quatre dones el van acusar d’haver-les assetjat sexualment entre el 1985 i el 2010, fent-los petons a la força, retenint-les contra la seva voluntat i en un cas forçant una de les dones a introduir la mà als seus pantalons. El gener del 2018, la Royal Philharmonic de Londres va obligar Dutoit a abandonar el càrrec com a director artístic i principal director de l’orquestra. Ell ha negat les acusacions i segueix dirigint, ara a l’Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: