Els draps bruts de Montserrat Caballé

Rate this post

Ja no ens informem sinó que consumim informació. Les noticies són crispetes de colors que ens entretenen encara que no tinguem gana. No ens interessa saber què passa sinó que el què passa ens serveix per satisfer la necessitat que tenim d’omplir cada segon del dia. No volem estar informats sinó que usem les noticies per passar l’estona. No ens mou l’interès sinó l’estímul.

I és així com un dissabte et lleves amb la mort de Montserrat Caballé, fas una llambregada pel planeta virtual i el que t’arriba és banalització.

Sí, sí, Caballé era una defraudadora fiscal que va ser condemnada a sis mesos de presó i a pagar 240 mil euros per defraudar-ne 508 mil.

Sí, sí, Caballé va signar un document polític sobre la llengua al costat de personatges tan poc nacionalistes i tan ciutadans del món cosmopolita com Vargas Llosa, Félix de Azúa, Boadella o Arcadi Espada.

Sí, sí, Caballé va cantar “Barcelona” amb Freddie Mercury, i també va ser en l’anunci de loteria més delirantment lisèrgic parit mai per l’ésser humà:

Tot això és cert, però home (i dona), què tal si esperem unes horetes per dedicar-nos a estripar la figura de la Caballé? No dic dies, però al menys una estoneta. Avui parlem de la seva figura i demà ja fem entreteniment, fem safareig, ens en fotem del personatge, frivolitzem, fem política i tot això que està tan de moda al primer quart del segle XXI amb els morts. Però avui potser estaria bé recordar que la Caballé va ser una de les grans figures de la història mundial de la lírica.

No comparo personatges, però és com si el dia que va morir Beethoven, s’haguessin dedicat a entrevistar el seu otorrino o a qui li venia les ampolles d’alcohol a son pare. I a fer brometes amb el seu cognom, que en alemany vol dir remolatxa. Potser no cal, oi? Al menys el dia de la mort.

La Caballé no va ser perfecta, més o menys com tothom. Però estem parlant de qui, juntament amb la Callas, ha escrit les notes musicals més brillants de la història del cant. Encara que només fos per això, seria un detallet molt bonic ajornar 24 hores la futilitat i la pressa per carregar-se el mite. Avui, en tot cas, podem acabar d’entretenir-nos amb el futur de Mourinho, el viatge d’Albert Rivera a Colòmbia o l’última parida d’Andy i Lucas. I demà, ja hi anem a totes.

I aquest anar a totes inclou considerar el gran èxit de la seva carrera aquell playback amb Mercury, que molts situen en una cerimònia dels JJOO que es va fer l’any després de la mort del cantant de Queen. Una cerimònia en la que, per cert, tots hi eren.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »