Els diaris de Madrid volen Sánchez mort de mil talls

Rate this post

Aquest diumenge, la CBS entrevistava Bob Woodward, el llegendari reporter de The Washington Post que, amb Carl Bernstein, es va petar al president Richard Nixon. Woodward, que ha cobert nou presidències sense por ni favor, diu a l’entrevistador que els fets concrets són els fonaments del periodisme (specific incidents are the building blocks of journalism). Ho diu per raonar el seu escepticisme sobre el valor periodístic de l’explosiu article d’opinió publicat sense signar per The New York Times, on saben qui n’és l’autor (un altíssim càrrec de la Casa Blanca) però en protegeixen la identitat per evitar que rebi de Trump.

Ho diu  al 2’03”

Les portades de la premsa impresa madrilenya d’aquest dijous són una altra història. Dos dels tres tabloides antigovernamentals s’agafen a una pregunta d’Albert Rivera en la sessió de control d’aquest dimecres on, murri, deixa caure dubtes sobre la tesi de Pedro Sánchez amb un argument insidiós: per què la tesi és tan difícil de consultar?, com volent dir que amaga alguna cosa.

Certament, cal fer-ho a la biblioteca de la universitat, en paper, i no es pot fotocopiar. Això mostra que a Sánchez li costa o no li agrada deixar que examinin la seva tesi però no demostra que la va plagiar, que li va escriure un altre, que l’amagui, etcètera.

Ara bé, aquestes dues portades, no et fan l’efecte que donen per fet que la tesi no es legítima? Els dos diaris transformen els dubtes insidiosos del diputat en el fet que la tesi està podrida i, a partir d’aquí, tot va costa avall: el president del govern espanyol ha mentit com Cifuentes i com Montón. Per tant, ja sap què li toca: plegar i convocar eleccions.

EM

razon

Les ganes i les proves

Sant tornem-hi: quins són els fets específics que ho demostren? La resposta, de moment, tant a La Razón com a El Mundo, és el desert. I mira que Sánchez ha dit al Congrés una bola notable, en afirmar que la seva tesi està penjada a la web Teseo, una plataforma allotjada al web del Ministeri d’Educació en la qual es pot consultar qualsevol tesi. Però de la de Sánchez, Teseo només en mostra la fitxa tècnica, però no la tesi sencera. Això sí que és un fet específic.

L’actitud de Sánchez pot fer pudor de socarrim o donar peu a la sospita, generar dubtes o inspirar la lletra d’un tango. De moment, però, si no hi ha fets específics, ni la pudor, la sospita, els dubtes o el tango fan per gaire res. L’únic que demostren aquests diaris és que se’ls mengen les ganes de fer saltar Sánchez, peti qui peti. Però les moltes ganes que passi alguna cosa no la fan real ni la proven.

L’únic que vol fer la feina és l’ABC. Diu que Sànchez va “copiar altres autors”, “afusellar informes del Govern de Zapatero” i “afegir articles seus publicats d’abans”. Però els fets específics que han de recolzar aquestes afirmacions són tènues. Més aviat sembla que pinten com a malvades algunes pràctiques habituals en la confecció de tesis doctorals, com ara que el doctorand incorpori o adapti a la seva tesi articles que ha publicat abans, justament perquè són part de la seva recerca doctoral. És típic, no és gens estrany, està acceptat des de sempre. Fa l’efecte que les seves ganes de carregar-se Sánchez són més grans que les de fer bé el periodisme.

ABC

A la defensiva

La música de la portada d’El País sona defensiva. D’entrada la tesi no és el tema principal. El tracta com una crònica parlamentària i, amb habilitat, desvia l’objectiu de les acusacions al malvat Albert Rivera al títol, i al subtítol ho tracta com una baralla general on tothom es porta malament i tal Pasqual. No se’ls veu amb gaires ganes d’entrar-hi.

EP

Els dos diaris grans de casa nostra sembla que s’hagin posat d’acord. Hi ha una “guerra de màsters” que ara afecta també a Pedro Sánchez i… qui dia passa portada empeny:

LV

EPC

Totes aquestes portades no haurien estat possibles sense que eldiario.es, un fet demostrat darrera de l’altre, s’hagi petat a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; a l’exministra de Sanitat, Carmen Montón, i hagi posat a la corda fluixa al nou president del PP, Pablo Casado. Tots tres pels mateixos fets: títols de màster il·legítims. Sona a homenatge de pel·lícula de guerra de Hollywood a la Marina dels EUA, sí, però així ha anat la cosa.

eldiario es

Aquesta portada és d’ahir a les 23:00

És això un patró?

La nova directora d’El País, Soledad Gallego-Díaz, va destituir de directors adjunts als pretorians d’Antonio Caño, l’anterior director: David Alandete, Rafa de Miguel i José Manuel Calvo. També al cap d’Opinió, José Ignacio Torreblanca. Per paga, els van acomiadar. Tots ells han estat clau en que El País adoptés una actitud molt bel·ligerant contra el procés, fins al punt que era difícil distingir el diari progre de la Brunete medàtica. Des d’aquesta setmana, Alandete i Torreblanca treballen a l’ABC i a El Mundo, respectivament. No es podia saber.

Anar a la font
Antoni Maria Piqué

Powered by WPeMatico

Translate »