Els diaris de Madrid exigeixen la dimissió de Pacheco i Ros per la seva “traïció” a Espanya

Rate this post

Assistir a una manifestació per les llibertats, els drets i la democràcia té un preu. O, almenys, això sembla després de fer un repàs pels grans diaris de Madrid que, després de mostrar-se completament traïts amb els principals sindicats, emplacen avui els líders sindicals de CC.OO. i UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, a dimitir per haver estat presents en la manifestació d’ahir que demanava la llibertat dels presos polítics sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”.

La d’ahir era una reivindicació que no tenia per objectiu reclamar la independència de Catalunya o el dret a decidir, sinó mostrar el desacord de gran part de la població catalana amb l’empresonament dels polítics. La premsa espanyola, però, no ho veu així i considera que va ser una mobilització “contra la democràcia” que pretenia, a més, desprestigiar la independència judicial. Una independència judicial que tenen clar que hi ha a Espanya i s’obliden així, de nou, de les diferències judicials entre el territori espanyol amb Bèlgica, Suïssa, Alemanya o Escòcia, on els polítics sobiranistes estan en llibertat.

De fet, posant-se al mateix nivell que el govern del PP, giren la truita insinuant —com ja vénen fent de forma habitual— que l’independentisme és com una dictadura perquè priva la ciutadania de les seves llibertats i, a més, “coacciona la Justícia“. Unes llibertats que haurien d’especificar perquè, malgrat que fa temps que sostenen aquest argument, mai no han dit què no és exactament el que prohibeix el moviment sobiranista.

Contra la llibertat

La Razón assegura en el seu editorial titulat “Els sindicats contra la llibertat” que la manifestació no era “una marxa per la concòrdia o la necessitat de tendir ponts, sinó una mobilització en defensa dels colpistes i, el pitjor, “contra la democràcia espanyola presentant-la com un Estat opressor”.

Però que se celebrés aquesta mobilització no és el que més ha dolgut a la premsa i els polítics de Madrid, sinó el fet que assistissin els líders dels grans sindicats, així com els comuns i altres entitats que mai no s’han mostrat favorables a la independència de Catalunya.

Justament per això, carreguen contra Pacheco i Ros per posar-se de part d’una convocatòria que tenia per objectiu “continuar l’estratègia de desestabilització sense cap respecte a la Llei”, motiu pel qual no tenen cap problema a l’hora de deixar anar que la presència de CC.OO. i UGT en la manifestació “va ser vergonyant i vergonyosa”, però no només per als líders dels dos sindicats principals a Catalunya, sinó també per als seus secretaris a nivell estatal per haver-ho permès.

És justament en aquest punt on els de Francisco Marhuenda sostenen que el fet que tant Pacheco com Ros “asseguressin que «no és el moment» de judicis i detencions, i sí de rebutjar «elements de repressió i involució democràtica», hauria de ser més que suficient perquè agafessin la porta de sortida de les seves respectives organitzacions”.

Tanmateix, però, les barbaritats que deixa anar el diari citat no acaben aquí i encara van més enllà quan deixen anar que els sindicats —i, per descomptat els partits i entitats independentistes— “no comparteixen principis tan bàsics com el de l’imperi de la Llei i el respecte a la independència judicial”.

Perquè, el pitjor per a ells, va ser que “a més asseguressin que urgeix formar un Govern que faci front a l’agenda política i social” perquè consideren que això “va ser una provocació mentre un desvergonyiment”, al mateix temps que segueixen amb la seva crítica contra els sindicats lamentant-se que “no representen avui el constitucionalisme, sinó el col·laboracionisme ben regat pel favor separatista”.

Al final de l’escrit, guarden un espai per definir la manifestació com “un altre capítol de la monumental farsa independentista contra la democràcia espanyola” i no poden amagar la ràbia que els provoca el pacifisme de la mobilització. De fet, acaben justificant tot l’exposat sota l’argument que “i si faltava alguna prova, allà queden les imatges dels manifestants festius i somrients” que contraresta amb “el país lliure i garantista” que és Espanya amb, a més, “tribunals independents”.

Doble traïció sindical

El Mundo, en la mateixa línia que els de Marhuenda, es lamenten del que ells descriuen com a “doble traïció dels sindicats” perquè, segons el seu punt de vista, “en poques ocasions el sindicalisme espanyol haurà estat més allunyat de la seva funció constitucional de defensa dels treballadors que desfilant ahir en la manifestació de Barcelona en suport de la causa separatista”.

Doble traïció que justifiquen sota el concepte que s’obliden dels treballadors, així com de la “Nació” per haver-se ajuntat amb aquells que “no han demostrat un altre propòsit que el de trencar la unitat territorial violant el mateix ordre constitucional que empara la tasca de les organitzacions sindicals”.

A aquest diari, no li sembla correcte que els principals líders sindicals assistissin a una mobilització que, segons la seva veritat, tenia per objectiu “qüestionar als tribunals i exigir l’alliberament dels mal anomenats presos polítics” perquè, segons el seu parer, “és inacceptable que els sindicats provin de boicotejar l’aplicació de la llei mitjançant el qüestionament explícit de les decisions judicials”.

I no només això. També es lamenten que “el que és del tot inadmissible és que defensin la impunitat per als qui van desbordar el marc estatutari, van organitzar un referèndum il·legal i van declarar la independència de manera unilateral” perquè, recorden, segons la seva manera d’observar la realitat, “si hi ha polítics presos, és perquè un jutge d’un Estat democràtic els ha imputat greus delictes”.

Poder contra l’Estat

Mentre avui l’ABC va en una línia molt més suau i almenys en la seva edició digital i a la seva portada de la versió en paper no parlen de la manifestació —de fet al web ni la nomenen fins i tot gairebé al final de la pàgina, El País va carregat d’opinions en contra del procés, encara que no opinen sobre la manifestació.

Això sí. Per no perdre el costum, el diari citat publica diferents opinions que critiquen la situació a Catalunya sostenint, per exemple, que “el que ha passat a Catalunya entre setembre i octubre no hauria succeït si els nacionalistes no haguessin tingut durant dècades poder i recursos públics per organitzar la sedició i alçar-se contra l’Estat que devien el seu poder i la seva lleialtat”.

Així doncs, per a El País, el procés continua sent un moviment de desobediència i confrontació per part dels catalans i una demostració més que els diferents governs d’Espanya han donat massa via lliure als polítics catalans per dur a terme mitjançant Catalunya “una alta traïció a l’Estat”.

Anar a la font
Marta Escobar Martí

Powered by WPeMatico

Translate »