Els cent dies de Vicente Moreno

Fa cent dies, Vicente Moreno era presentat com a nou tècnic de l’Espanyol. El preparador de Massanassa es convertia en el pal de paller del projecte de l’ascens signant un compromís de llarga durada amb el conjunt barceloní que s’estira fins als tres anys. “Tenia molt clar que havia de pujar a aquest carro i per què hem vingut: l’Espanyol ha d’estar a primera divisió.” Aquesta frase del tècnic, el dia de la seva presentació, resumeix perfectament la claredat d’idees. Des del primer moment, Vicente Moreno ha vingut a fer feina. El full de ruta del seu primer periple per la banqueta ha estat reeixit. L’equip és primer amb 26 punts. És el conjunt més golejador i el menys golejat de la categoria i la projecció de punts s’enfila fins als cent punts. El creixement sostingut del projecte de Vicente Moreno és de llarg recorregut i aquests cent dies són com un petit aperitiu abans d’endinsar-se en els plats principals. Però aquest entrant serveix per veure quins són els ingredients amb què ha treballat i treballarà.

El pal de paller del canvi és el treball psicològic que ha fet amb la plantilla des del primer dia de pretemporada per despullar-se dels fantasmes del passat. “Dono molta importància a l’aspecte mental. Et trobes molts aspectes negatius (després d’un descens), però crec que en aquest procés cal deixar això oblidat i pensar en el que arribarà. L’Espanyol és un club que té moltes possibilitats i això és el que hem de pensar. Il·lusió per millorar, i per això és molt important el cap. El fet que els resultats hagin estat positius també ajuda mentalment perquè es puguin oblidar les coses negatives d’altres temps”, va resumir ahir el tècnic, que passava de puntetes per l’efemèride de la seva arribada. “Veig que el temps passa molt de pressa. Però cent dies no són res. Tinc molta il·lusió que l’equip pugui millorar perquè hi ha marge.” Aquesta exigència, gravada amb foc, és l’altre segell d’identitat de l’estil de Vicente Moreno. Guanyar sota qualsevol circumstància de partit, tenint en compte la grandesa del club i el pes de l’escut. Un pedigrí, el pes de la samarreta, que no s’ha de confondre amb pèrdua d’humilitat, tot al contrari. El tècnic de Massanassa ha dotat els seus deixebles d’una mentalitat d’equip gran i esperit d’equip petit i combatiu. Una barreja que el converteix en el conjunt camaleònic capaç de desplegar un joc exuberant contra el Màlaga i refugiar-se en el patiment necessari per sumar els tres punts contra el Lugo. “Al final, si els jugadors estan oferint un nivell, és perquè el tenen i no és gràcies a ningú. Un entrenador ha de ser un provocador de rendiment. Busquem provocar aquest rendiment, però, per fer-ho, cal que aquest nivell hi sigui. Estem en aquest procés, però podem anar a més”, assenyalava ahir el tècnic, que s’ha convertit en el guia i el pal de paller del canvi de mentalitat d’un Espanyol que va a totes.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: