Els castells catalans al Museu Arqueològic

Rate this post

Circulant per la zona de Sant Celoni i Hostalric crida l’atenció una silueta majestuosa que us observa des del capdamunt d’un dels contraforts del Montseny. És el Castell de Montsoriu.

No cal saber gens d’història per intuir perquè fou construït: protegir i controlar tot el territori que hi ha als seus peus. Però també per demostrar el poder dels seus amos, alguns amb un destacadíssim paper a la història de Catalunya

Segurament el més important va ser Bernat II de Cabrera, un dels homes de confiança de Pere el Cerimoniós. De fet va ser l’alimirall de l’armada reial i, per tant, un dels responsables que la Corona d’Aragó fos la gran potència del segle XIV al Mediterrani Occidental. 

Montsoriu era la casa senyorial dels Cabrera, que posseïen des d’Osona fins a la costa i el castell els servia de centre administratiu per gestionar els seus dominis. Aquí no tenim temps ni espai d’explicar com el castell va passar per mil viscituds fins acabar abandonat al segle XVIII. Afortunadament a partir del 1995 es va començar a restaurar i el 2011 es va obrir al públic. Mentrestant els arqueòlegs n’han anat escodrinyant tots els racons fins posar llum a cinc segles d’història. 

Montsoriu només és un exemple de les excavacions que s’han realitzat als castells catalans. Gràcies a això ara coneixem molt millor la nostra història medieval. Teniu l’ocasió de comprovar-ho pel vostre compte anant a l’exposició temporal L’esplendor dels castells medievals catalans al Museu d’Arqueologia de Catalunya (serà oberta fins el 3 de febrer de 2019). 

La mostra ofereix un recorregut cronològic a partir d’exemples concrets per relatar com aquestes estructures pensades per controlar el territori es van anar adaptant a al pas del temps. 

Museogràficament l’exposició desprèn elegància gràcies a una il·luminació tènue, a les parets negres -coronades amb uns discrets merlets- i als textos explicatius presentats en una tipografia clàssica de color blanc. L’inconvenient potser és que aquesta penombra pot perpetuar la idea que l’edat mitjana va ser una època fosca i tenebrosa. 

Cal destacar l’esforç de síntesi que ha fet l’equip museològic per resumir en un paràgraf per panell conceptes de molta envergadura. Ara bé, no sembla una exposició pensada per a tots els públics perquè no ofereix diferents nivells de lectura al visitant. Per exemple, enlloc s’explica el significat dels termes tècnics de l’arquitectura dels castells citats als textos. De la mateixa manera, la necessitat de reduir els redactats dels panells a la mínima expressió em fa dubtar si les persones aficionades a aquesta etapa històrica hi trobaran massa informació nova. 

Entre els actes organitzats a l’entorn de l’exposició, s’ha previst que el diumenge 18 de novembre es dediqui al públic familiar. És una llàstima, però, que tenint en compte que les històries de castells i cavallers atrauen tant a la mainada, no s’hagi pensat més en aquest perfil de visitants a l’hora de plantejar la mostra.

Val a dir que hi ha alguns elements que sí connectaran amb el públic no especialista. Els aficionats al cinema no us podeu perdre l’audiovisual on es fa un (llarguíssim) recull de pel·lícules protagonitzades per castells, des de Les croades de Cecil B. DeMille fins a El Senyor dels Anells” passant per clàssics com Els Tres Mosqueters, Robin Hood o El falcó i la fletxa.  

I si sou dels que us passeu el dia amb el nas enganxat a la pantalla del mòbil, heu de provar les ulleres de realitat virtual que trobareu a la mostra. Per cert, els museògrafs han tingut molta traça a situar aquest espai al mig de la sala, però separant-lo del circuit expositiu a través d’una senzilla estructura que evoca una torre circular. 

Menys reeixida els ha quedat la petita interacció amb realitat augmentada que trobareu entrant a mà dreta. A més, és possible que a molts visitants els passi desapercebuda perquè abans quedaran bocabadats al topar amb dues reconstruccions espectaculars: una bifa i un fonèvol. La primera servia per llançar enormes pedres contra les muralles durant els setges i el segon s’utilitzava des l’interior del castell per defensar-se dels atacs. Aquestes peces d’artilleria són sensacionals, llàstima que hi hagi el senyal de “prohibit tocar” perquè les mans hi van soles. Hauria estat fantàstic instal·lar un audiovisual per il·lustrar com funcionaven aquestes màquines de guerra. De fet, i posats a demanar, el més divertit seria fer una demostració pràctica en algun indret de Barcelona. Segur que seria un èxit. 

I el que definitivament no entenc perquè fan lluir tan poc l’Espasa de Sant Martí. Sobretot perquè és l’única espasa reial catalana que es té localitzada. Perquè us feu una idea de la seva transcendència, a l’hora de fer testament, Pere el Cerimoniós –el rei de Bernat II de Cabrera- l’esmenta explícitament com una de les armes més importants de l’armeria reial. Ara, per aquelles giragonses de la història, l’Espasa de Sant Martí és propietat de l’Estat francès i  s’exposa al Museu de l’Armée de París, que l’ha cedit per aquesta mostra. Ben metafòric del que va ser Catalunya a l’Europa medieval i del paper residual que té ara mateix: no fem lluir ni les espases dels nostres reis antics. I això que l’exposició es diu “L’esplendor dels castells medievals catalans”!

Fer recerca històrica requereix grans esforços. Els resultats de la bona feina en el camp dels castells que s’ha fet queden palesos amb el que ens ensenya aquesta mostra. Però si es pretén que la ciutadania descobreixi, valori i respecti la feina que fan historiadors i arqueòlegs cal fer productes expositius que engresquin a quanta més gent millor. M’encantaria que aprofitant la feina feta es produís una gran exposició dedicada als castells, on la quitxalla pogués tocar i remenar i els adults s’adonessin que la Catalunya medieval era un indret tant o més apassionant que els reialmes de Joc de Trons

Fotografia de portada: Torre mestra del castell de Montsoriu

Anar a la font
Xavier Carmaniu

Powered by WPeMatico

Translate »