Els britànics prenen possessió de Menorca

Tal dia com avui de l’any 1712, fa 307 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), John Campbell –duc d’Argyll– prenia possessió de l’illa de Menorca en nom de la corona britànica. Quan es va produir aquella cerimònia protocol·lària, els britànics ja feia més de quatre anys (setembre de 1708) que tenien el control de l’illa, però l’exercien en nom de Carles d’Habsburg (que el 1705 havia estat nomenat comte de Barcelona, i el 1706 havia estat proclamat rei de Mallorca). Des que s’havia iniciat el conflicte successori, els britànics havien ostentat el control de l’illa en dues ocasions: la primera (octubre a desembre de 1706), després d’una revolta popular austriacista; i la segona, a partir de setembre de 1708.

Però aquella cerimònia protocol·lària significava la transferència definitiva de l’illa de Menorca als dominis de la corona britànica. Pocs mesos abans, en el decurs de les negociacions del Tractat d’Utrecht (1712), que pretenia posar fi al conflicte, Lluís XIV de França (en nom del seu net Felip V d’Espanya) havia cedit secretament la sobirania definitiva de Gibraltar i de Menorca a la reina Anna Stuart a canvi que els britànics es retiressin d’aquella guerra. El propòsit final de Lluís XIV era fragmentar l’aliança internacional antiborbònica, fins i tot contra els dominis del seu net (Gibraltar) o de Carles d’Habsburg (Menorca, que provocava una immensa esquerda en el bloc austriacista).

Els articles 10 i 11 d’aquell tractat anglofrancès deien respectivament: "El Rei Catòlic (referit a Felip V d’Espanya) per si i pels seus hereus i successors, cedeix per aquest tractat a la Corona de la Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defensa i fortaleses que li pertanyen” i “El Rei Catòlic (referit, de nou, a Felip V d’Espanya) per si i pels seus hereus i successors, cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya tota l'illa de Menorca”. Els britànics exercirien el domini sobre l’illa –de forma pràcticament ininterrompuda– durant quasi un segle (1802), que seria l’època d’or de Menorca: es van mantenir les institucions i la llengua, i es va viure una etapa de creixement econòmic i demogràfic sense precedents.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: