Els ‘aprovechategui’ de paper

Rate this post

Jo devia tenir quatre o cinc anys i feia allò que tan bé saben fer els nens de quatre o cinc anys: tocar els nassos. Ma mare anava dient “et pegaré…”, “et pegaré…”. Però jo seguia fent el ganàpia. “Et pegaré…”. Fins que, mitja hora de trapelleries després, va donar-me un copet al cul tan suau que no em devia ni treure la pols. “Au, ja t’he pegat!”, va dir, i encara ara riuen els meus tiets quan recorden l’anècdota.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »