Elionor i la unitat de la llengua

Ho hem d’admetre: la qualitat del català exhibit per Elionor en el lliurament dels premis Princesa de Girona és sorprenent, per positiva, amb un desplegament de vocals neutres i esses sonores que fa caure de cul. Jo en ma vida he dit “Girona” així, i ens hauríem de felicitar que les successives generacions de Borbons —ja en van tres— facin l’esforç de parlar la llengua d’aquí quan venen aquí. Sempre quedarà el dubte de saber si el discurs estava gaire preparat, tenint en compte que, pocs instants abans, la mateixa Elionor havia deixat anar unes paraules en anglès i àrab, llengües en les quals semblava exhibir una desimboltura similar. Com també quedarà el dubte de saber si el públic —que va interrompre la princesa dempeus amb una ovació nord-coreana, tot l’auditori enfervorit, el pare a la seva esquerra demanant al respectable que aturés els aplaudiments imparables— donava mostres d’afecte envers el català o bé de genuflexió.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: