Eleccions i beneït sigui el caos

Rate this post

El més determinant que va dir Carles Puigdemont diumenge a l’entrevista amb Vicent Sanchis va ser que no està disposat a renunciar a la seva investidura com a president i que de cap manera ni ell ni el conseller Comín renunciaran al seu escó al Parlament. És una dada transcendental que obre la possibilitat de noves eleccions al juliol com l’escenari aritmèticament més probable i fins i tot més fascinant. “Beneït sigui el caos, que és símptoma de llibertat”, deia Enrique Tierno Galván, sent alcalde de Madrid, i quan ho deia de vegades tenia raó.

Aritmèticament les eleccions són un escenari probable perquè el Govern i els tribunals espanyols impediran de totes totes la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat i per elegir un candidat alternatiu caldria el suport de la CUP, que no està gens disposada a fer-ho i que preveu l’escenari de noves eleccions amb més optimisme que ningú.

Puigdemont va deixar clar diumenge que “cal respectar el mandat de la gent i hem de formar el Govern que volem i no el que vol el senyor Llarena”. És a dir, Puigdemont considera que cal exhaurir totes les possibilitats d’elegir-lo i si finalment no pot ser president, que sigui pel veto de les institucions de l’Estat i no per una renúncia catalana.

Amb aquesta idea, el Parlament treballa acceleradament en la reforma la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern per legalitzar la investidura telemàtica de Puigdemont. No cal dir que, un cop aprovada, immediatament el Govern espanyol la recorrerà i el Tribunal Constitucional la suspendrà. Fins que no passi tot això, Puigdemont no designarà cap altra alternativa.

Un cop vetat, Puigdemont es plantejarà designar un altre candidat, però haurà de ser un candidat i un programa que li agradi a la CUP i que li agradi molt, perquè no hi haurà gaire temps per negociar res i ja vam veure amb la investidura de Jordi Turull com les gasten els anticapitalistes. O sigui, hauria de ser amb un programa de desobediència que difícilment podrien assumir ERC o el PDeCAT

Més problemes. Puigdemont pot fer servir el vot delegat i Comin el sol·licitarà, així que per elegir president en segona votació caldria l’abstenció de la CUP i, de moment, la CUP ha passat a l’oposició. Si vota no, se’n va tot en orris. Però els grups unionistes estan buscant la manera de recórrer el vot delegat dels diputats exiliats. Si aconsegueixen que no s’accepti, llavors la investidura només podria prosperar si dos diputats de la CUP votessin a favor del candidat, la qual cosa, pel que han dit fins ara, sembla avui per avui impossible.

Ara bé, del que no hi ha dubte és que unes eleccions forçades pel veto de l’estat espanyol a Carles Puigdemont provocarien un terratrèmol en el moviment sobiranista. Esquerra i PDeCAT patirien les conseqüències i es trobarien amb el dilema d’haver d’incorporar-se —o no— al Moviment 1 d’Octubre. Cal apuntar aquest nom, liderat, per descomptat, per Carles Puigdemont. El procés tornaria a començar… La mer, la mer, toujours recommencée!

Anar a la font
Jordi Barbeta

Powered by WPeMatico

Translate »