El veí va de verd

Falten uns minuts per a les set del matí. A casa ja fa molt que no sona l’alarma. El despertador dorm en un bressol de collit. Obro un ull i la veig allà, a la meva esquerra, tota cofoia, fent una invertida d’aquelles que feia a classe de ioga en la meva altra vida, la d’abans del confinament, la d’abans de la maternitat. Obro l’altre ull, li somric, fa un crit. D’acord, ja és de dia. Encara que no entri el sol per la finestra, ella diu quan és de dia. I punt. Ara és de dia i toca jugar. Torna a cridar, per si no l’havíem sentit prou bé.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: