El ‘trap’ en català es diu P.A.W.N. Gang

Rate this post

Si el novembre del 2017 encara no saps què és el trap, pot voler dir que o desconeixes la paraula internet o vius embalsamat en vida. Per tant, el més normal és que et sonin noms com Pxxr Gvng, Kinder Malo i Cecilio G, entre d’altres, que sumen milions i milions de visites al mitjà predominant en el consum de música, YouTube. D’entre tots els combos del panorama, només n’hi ha un que s’expressi en català, i a més ha sigut pioner de l’estil a Catalunya: la P.A.W.N. Gang, una crew de MCs graciencs formada per Teuma Thug, Monrra Straps, Lil Guiu, Good Jan, Yung Mare i Willfree. “Defensem la ironia i el riure, principalment riure’ns de nosaltres mateixos i dels clixés del món del rap. Però per sobre de tot, fem música seriosament i amb el cor”, explica Yung Mare.

El grup barceloní presenta nou disc, Pretty ass white niggas, deu cançons que són el resultat d’una “constant experimentació”, com diu Teuma Thug, i que giren entorn dels temes recurrents del gènere: exaltació de l’hedonisme i certa fascinació pel poder econòmic i els jocs narcòtics. El secret del seu èxit -superen els 12 milions de visualitzacions als vídeos propis- és la innegable connexió que tenen amb un públic jove que els admira, expliquen, perquè els ajuden a “fugir de la merda del dia a dia”. Tot i això, la franquesa amb què s’expressen els ha portat algun problema, com les recurrents acusacions de misogínia en els seus textos: “No tinc cap problema a defensar-me o justificar-me les vegades que faci falta, les nostres lletres estan fetes en un context musical de festa i passar-ho bé. Qualsevol dona del nostre cercle sap que no tenim cap tipus d’actitud masclista”, assegura Mare.

Amb rimes lentes i pesants i tones d’Auto-Tune, la P.A.W.N. Gang fa trap canònic, de fet es consideren “els primers” a importar-lo al país, i això -diuen- els ha portat a rebre “moltes garrotades”. Han fet el que els ha donat la gana per damunt del què diran i d’uns estàndards sobre com s’ha d’actuar i dir les coses, i la realitat és que sota una retòrica mafiosa i desenes de tatuatges són sis joves amb un discurs sincer i articulat i conscients de les seves finalitats i exageracions. “Tothom porta un animaló dins seu, el que passa és que nosaltres el deixem anar una mica més”, explica Teuma. I la bèstia, quan es posa la màscara de P.A.W.N. Gang, llueix més: les seves cançons són, paradoxalment, hipèrboles amb tocs de costumisme, poden passar de parlar de dinar pollastre fregit amb la seva àvia a treure les pistoles a passejar en qüestió de segons. “Em temo que no acabem de tenir clar on comença la persona i on ho fa el personatge, perquè tots sis tenim tela”, diu rient Yung Mare.

“La política ens empresona”

Mentre parlem amb ells, als televisors de la redacció de l’ARA hi apareix Carles Puigdemont des de Brussel·les. La pregunta és inevitable: quina implicació política hi ha a les seves lletres? Hi ha crítiques primàries a la policia -que també és fer política-, però no s’hi senten reivindicacions més enllà del jo. Respon Yung Mare: “Ho volem deixar fora de la nostra producció artística. Evidentment, tenim els nostres pensaments: en el referèndum de l’1 d’octubre vam anar tots a votar que sí, era la primera vegada que alguns de nosaltres participàvem activament en unes eleccions. Però la política ens empresona i ens posa barreres, no la volem a les nostres cançons”. Teuma Thug remata: “No afecta el meu dia a dia, no hi dedicaré més temps”.

Powered by WPeMatico

Translate »