El Temporada Alta obre amb dos Shakespeares lligats a l’actualitat

El festival Temporada Alta de Girona i Salt arrenca avui amb dues obres de Shakespeare com a espectacles inaugurals. La Royal Shakespeare Company, una de les formacions clàssiques més prestigioses del Regne Unit, porta al Teatre Municipal de Girona Mesura per mesura. En paral·lel, l’italià Alessandro Serra estrenarà al Teatre de Salt Macbettu, una peculiar versió de Macbeth que es representa en sard. Es tracta de dues posades en escena pràcticament oposades, però que comparteixen un tret en comú: entendre Shakespeare com una eina per rellegir i repensar l’actualitat.

La Royal Shakespeare Company busca amb Mesura per mesura explorar qüestions com el poder i la justícia en la societat actual. “Ens interessava parlar de la gent que té la capacitat per interpretar les lleis i utilitzar-les al seu favor”, explica Leigh Toney, que ha treballat al muntatge com a ajudant de direcció de Gregory Doran. La companyia, que fa poques representacions fora del Regne Unit, ja havia passat pel Temporada Alta el 2002. Amb les funcions de Mesura per mesura a Girona inicien la gira internacional de l’espectacle, que es va estrenar al juny a Stratford.

La història del Duc, l’Angelo i la Isabella transcorre, en la versió de la companyia britànica, a la Viena de principis del segle XX. “Shakespeare va escriure l’obra en una època turbulenta, després de la crisi de la pesta i amb un líder absent -assenyala l’actor Antony Byrne, que interpreta el Duc-. És una societat que comparteix paral·lelismes amb la Viena d’abans de la Primera Guerra Mundial. Era un moment complex en què la societat hauria pogut resistir i mantenir-se intacta”. Amb diverses picades d’ullet a Sigmund Freud, Egon Schiele i Gustav Klimt, l’espectacle connecta el text de Shakespeare amb les complexitats del marc històric just abans de la guerra i, a través del personatge de la Isabella, posa el focus en la situació de les dones de l’època. “Avui dia la Isabella fugiria, però aleshores per a ella no existia aquesta opció. Hem treballat des del principi cenyint-nos a aquest marc referencial”, subratlla Toney. Si bé el muntatge està considerat una comèdia, la versió que en fa la companyia britànica és inquietant i pertorbadora. “És una història complexa, que va exercir de mirall de la realitat de l’època. Té moltes capes i es va tornant cada vegada més fosca, per això no acaba d’encaixar amb la idea simple de comèdia”, apunta Toney. Sota la idea que no hi ha una única manera d’interpretar Shakespeare, la companyia ha erigit el muntatge a partir de la creació col·lectiva i centrant-se sobretot en el significat del text. “Les dues primeres setmanes les vam passar traduint el text per tenir una entesa comuna -diu Toney-. El més important és entendre i compartir la història en un nivell fonamental per fer-ne una apropiació compartida”.

Un ‘Macbeth’ en sard

La manera amb què l’italià Alessandro Serra s’acosta a Shakespeare és radicalment diferent a la de la companyia britànica. Per la seva primera posada en escena d’una obra del Bard, Serra va fixar-se en el Carnaval de la Barbagia, una zona de Sardenya. “Em va semblar l’imaginari ideal per representar Macbeth ”, diu l’artista, que es va apropiar de les figures del folklore per construir un espectacle en sard i basat sobretot en la corporalitat dels intèrprets. “Gran part de les paraules de la literatura dramàtica són inútils, perquè es refereixen a llocs i coses que el públic d’avui no coneix o no li interessa”, destaca Serra. És per això que ha eliminat “entre un 60% i un 70% del text original de l’obra” i l’ha fusionat amb alguns fragments de creació pròpia. “He mantingut només les paraules que comuniquen emocions, ajuden a avançar la història o bé són útils en temes de musicalitat”, afegeix l’artista, que a banda de l’autoria també signa la direcció l’espai escènic, la il·luminació i el vestuari del muntatge.

Macbeth no és l’obra de Shakespeare preferida de Serra, però va escollir-la pels seus lligams amb l’actualitat. “M’impressiona sobretot com avui dia s’ha trencat amb l’espiritualitat. El personatge de Macbeth és incapaç de percebre i sostenir tot el que sigui sobrenatural”, diu Serra. Així mateix, a l’obra hi ressona “la incapacitat contínua de viure el present” i la “constant projecció en el futur” que el director també connecta amb la societat actual. Des del seu punt de vista, “el teatre és una de les poques formes per contrarestar aquesta deriva alienant”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: