El Teatre Lliure vol deixar enrere la crisi provocada pel cas Pasqual

Rate this post

Gran expectació de la premsa en una hora inusual com les dues del migdia per convocar una roda de premsa. L’ocasió s’ho valia. Després de la reunió del Patronat del Teatre Lliure, estava previst que Ramon Gomis, el seu president, anunciés les decisions preses pel màxim òrgan del teatre arran de la dimissió del seu director, Lluís Pasqual. Era la primera vegada que la institució donava la cara en una crisi, la gestió comunicativa de la qual s’hauria d’estudiar com un exemple del que no s’hauria de fer mai en casos com aquests. El mateix Gomis ha demanat excuses i ha reconegut aquest error -de fet, ha assegurat que hi ha coses que no s’han acabat de fer bé al Teatre Lliure en la gestió de la crisi provocada per l’anomenat cas Pasqual.

La roda de premsa, amb gran nombre de preguntes per part dels periodistes, ha estat un canvi de to per encarar la resolució d’una crisi que ha qüestionat el prestigi d’una institució de primer nivell fundat l’any 1976 per un grup d’amics enderiats en renovar el teatre català amb un pressupost més aviat migrat. Una cooperativa creada per Fabià Puigserver i el mateix Pasqual, entre d’altres, que amb els anys va esdevenir una fundació privada fins a ser actualment un dels principals i més ben finançats dels públics catalans, amb participació en el seu Patronat del Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb una nodrida representació de la professió. Que aquell projecte rupturista, que bevia de la voluntat transformadora i il·lusionant dels anys de la Transició, hagi acabat burocratitzant-se i institucionalitzant-se fins a esdevenir un transatlàntic amb dificultats per a gestionar assumptes com la renovació al capdavant de la direcció, pot ser una bona metàfora de quaranta anys d’història de la cultura a Catalunya, per a qui la vulgui recollir.

foto 3395596

Imatge de la reunió del Patronat del Teatre Lliure/ACN

Ara i aquí, per encarar aquesta etapa post-Pasqual -a qui Gomis, amic personal del director, ha definit com a ànima del Lliure- i deixar enrere una situació que ha qualificat  trista, el President del Patronat ha anunciat la convocatòria d’un concurs públic obert a Europa per elegir el nou director del teatre i la creació d’una Comissió de Treball per a la reforma dels Estatus de la Fundació amb la finalitat d’abordar, entre altres qüestions, la composició del Patronat i la seva renovació, el funcionament dels òrgans de govern, la selecció i designació de la direcció artística del Teatre o de la direcció de la Fundació, els mecanismes per garantir una programació paritària i, en extens, altres aspectes del funcionament general del Teatre Lliure que es puguin millorar, formada per Frederic Amat, Imma Colomer, Guillem-Jordi Graells, Esteve Leon, Maria Martínez, Fermí Reixach i l’Associació d’Espectadors. Tots ells, coneixedors de la història i el tarannà d’aquest singular teatre, i com ha anunciat Gomis, seran els encarregats de repensar el Lliure per la dècada que vindrà, d’acord amb la seva història, per caminar cap al futur. Un futur que, com ha quedat clar, passa, entre altres factors, per la transparència, la limitació de mandats, la paritat de gènere i la renovació generacional, temes tots ells que han planat sobre l’anomenat cas Pasqual.

La Junta serà l’encarregada d’elaborar les bases i seleccionar el jurat independent del concurs per proveir la plaça de director, la decisió del qual assumirà i presentarà al Patronat. D’aquesta manera, com ha explicat Gomis, se salven les previsions dels Estatuts actuals a l’espera de la possible renovació que pugui plantejar la Comissió de Treball. De la mateixa manera, i fins que la nova direcció no assumeixi el seu càrrec, Aurora Rosales ocuparà el càrrec de directora artística, mentre Clara Rodríguez s’ocuparà de la sotsdirecció i gerència.

Totes dues, persones de confiança de Lluís Pasqual, seran les responsables d’iniciar una temporada que l’anterior director va deixar preparada, però de la qual han caigut els espectacles dirigits per Pasqual. Entre ells, El sueño de la vida de Federico García Lorca i els monòlegs de la Kompanyia Jove, L’últim salt, que Pasqual havia de dirigir juntament amb Iván Morales, Sergi Belbel i Rosa Maria Sardà. Precisament l’actriu, molt vinculada a Lluís Pasqual i que va publicar un article molt contundent en defensa del creador reusenc, ha anunciat durant la reunió del Patronat la seva intenció de desvincular-se d’aquest órgan. Precisament sobre el futur de la Kompanyia Lliure, de la qual formava part Andrea Ros -actriu que va denunciar els mètodes agressius i abusius de Pasqual– i que havia esdevingut un dels planters més destacats del teatre català actual, hi plana l’interrogant de la seva continuïtat, a l’espera que el nou director presenti les seves línies de treball.

A propòsit de la dimissió de Pasqual, i a preguntes dels periodistes, Ramon Gomis ha assegurat que el director d’escena reusenc va presentar la seva dimissió ja a finals de juliol, però que va demanar-li que ho acabés de reflexionar durant el mes d’agost i ho reconsiderés. Gomis també ha fet seva la defensa de Pasqual, que ha negat qualsevol tracte vexatori cap als actors i ha justificat la dimissió davant la dificultat de continuar dirigint el teatre davant els esdeveniments. De tota manera, l’estudi de relacions laborals sol·licitat pels treballadors del teatre continua endavant i es preveu tenir-lo enllestit d’aquí a tres mesos. Gomis també ha assegurat que no hi haurà conseqüències per l’incompliment dels compromisos de Pasqual amb l’actual temporada. Sigui com sigui, la voluntat és passar pàgina i tornar a aixecar ben aviat el teló per tal que el Lliure torni a ser notícia pels seus espectacles. 

Imatge de portada: Roda de premsa de Ramon Gomis, president del Patronat, acompanyat d’Aurora Rosales i Gemma Rodríguez, que dirigiran el Teatre Lliure interinament com directora i sotsdirectora.

Anar a la font
Joan Safont

Powered by WPeMatico

Translate »