El tabú de Sánchez al Cercle d’Economia es diu Catalunya

Hi ha expectació al Cercle d’Economia per l’arribada de Pedro Sánchez. És la seva primera visita com a president espanyol i és fàcil entreveure que ara és l’opció favorita de molts dels assistents des que Ciutadans, consideren, s’ha convertit en una opció massa radical. El PP mai va ser l’elecció preferida per al públic majoritàriament terceraviista que assisteix a aquesta trobada anual que el Cercle celebra a Sitges.

Abans de l’arribada de Sánchez, Miquel Iceta i Josep Sánchez Llibre prenen un aperitiu al bar de l’hotel on es fa la reunió del Cercle. A l’entrada principal, Maurici Lucena i Pere Navarro esperen l’arribada de la persona que fa uns mesos els va escollir perquè ocupessin les presidències d’Aena i del Consorci de la Zona Franca, respectivament. També hi ha Gonzalo Gortázar (CaixaBank), Josep Oliu (Sabadell) i Javier Moll, el propietari de Prensa Ibérica, que acaba de comprar el Grupo Zeta en una operació molt desitjada pel PSC. Quan finalment arriba Sánchez, els va saludant un a un fins que, del no res, es troba davant de dues nenes que deuen estar passant el cap de setmana a l’hotel i s’han trobat l’espectacle. Sánchez les saluda, llança un “aiiii” compassiu en veure que una té el braç trencat, i se’n va.

El besamans s’acaba i, quan entra a l’auditori, el president del Cercle, Juan José Brugera, li expressa la seva gratitud “per haver tingut el temps de venir-nos a veure” (a diferència de Pablo Casado i Albert Rivera, que han declinat la invitació) i el reconeixement pel “seu esforç” en pro del diàleg. Serà una de les úniques referències que es farà al problema Catalunya-Espanya en tota la conferència, i totes seran igual de velades. A la primera fila l’escolta l’osonenca Cristina Gallach, alta comissionada del govern per a l’Agenda 2030 i a la qual algunes fonts situen com a ministra d’Exteriors quan en les properes setmanes Josep Borrell abandoni el càrrec per saltar a Europa.

La rebuda del Cercle a Quim Torra: "La solitud del president"

La rebuda del Cercle a Quim Torra: “La solitud del president”

Dos dies enrere, la fredor amb la qual va rebre el Cercle el president de la Generalitat, Quim Torra, es va traduir, per exemple, en una gran quantitat de cadires buides a la part final de l’auditori. Sorprenentment, Sánchez tampoc omple la sala, però a diferència de Torra no juga a camp contrari.

La conferència de Sánchez és interessant si el que vols és conèixer un programa electoral, perquè això és el que explica el president espanyol durant bona part de la seva intervenció. En algun moment s’anima i afirma que “Espanya és el millor país del món per a viure-hi” i que “som líders en conquistes socials i llibertats”.

Una de les (petites) sorpreses salta quan Sánchez es refereix directament a l’accident d’un treballador de Glovo, fa una setmana, per explicar la necessitat d’aprovar un nou Estatut dels Treballadors que “doni resposta a aquestes condicions laborals”. Fa uns mesos aquest diari va explicar que els auditors havien avisat Glovo del risc que corre l’empresa si es canvia el model laboral espanyol. Aquesta ‘start-up’ catalana ja es pot calçar: suposo que no és bona notícia que el president del govern central et posi al punt de mira.

Sánchez deixa discórrer la intervenció parlant de reptes greus que afecten tot el món: la crisi climàtica que s’acosta, la desertització, les onades migratòries, la integració europea. Però del principal problema que té a casa, el conflicte amb Catalunya, no en parla. Només hi fa referència cap al final quan, sense mencionar-ho explícitament, expressa que “la societat espanyola ha de passar pàgina i deixar de donar voltes als problemes del segle XIX”. És sobreentén que no parla de la contaminació de les fàbriques, sinó de Catalunya. També apunta, com a principal concessió, que els acords de la Transició no són un sostre.

I ja no dirà res més de Catalunya? El dia abans, Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat, li ha demanat que torni a la Declaració de Pedralbes, “el primer acord entre l’Estat i la Generalitat des de l’Estatut”. Però no, no diu res més.

Almenys de moment. Quan s’obre el torn de preguntes, és d’esperar que el president del Cercle d’Economia li traslladarà algunes de les qüestions sobre Catalunya o sobre l’oferta d’Aragonès que, de ben segur, els socis li han fet arribar a través de les targetes. Però tampoc. Juan José Brugera només li formula preguntes sobre Europa i li demana, mig fent broma mig seriosament, que abaixi els impostos. Pedro Sánchez es treu les puces de sobre tranquil·lament, i així s’acaba la sessió. El president espanyol no sembla la roca immòbil que era Rajoy, però el que està clar és que avui no explicarà res.

A la sortida, més d’un soci sènior del Cercle mostra la seva incredulitat i dona per fet que Brugera ha filtrat les preguntes per evitar incomodar Sánchez amb Catalunya. Mentre surt, el president espanyol manté una llarga conversa amb diferents líders empresarials, un dels quals Josep Sánchez Llibre. Saben de què parlen el president espanyol i el de Foment del Treball? Sí, de Catalunya. Perquè hi ha coses que s’han de parlar de portes endins.

Així és com les elits desconnecten de la societat: tota la població, empresaris inclosos, vol saber com evolucionarà la situació de Catalunya, però el Cercle no li pregunta a Sánchez al respecte. I almenys la meitat de la societat sent algun tipus d’inquietud pel fet que nou persones estiguin en presó preventiva per uns fets que, com a mínim, són discutibles. Però el Cercle no n’ha fet ni la més mínima referència directa o indirecta durant tres jornades seguides. I això que hi ha empreses que estan esperant saber el resultat del judici que s’està fent al Tribunal Suprem per decidir si tornen la seu a Catalunya.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: