El Suprem tanca el cas de les aigües de Girona

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha arxivat, en no apreciar delicte, una causa a Carles Puigdemont per una actuació municipal dels anys 2013 i 2014 quan era alcalde de Girona, consistent en l’aprovació d’una transferència de fons del cànon municipal del aigua a el pagament de part d’una col·lecció d’art per a l’Ajuntament gironí.

Els magistrats conclouen que l’operació va ser una infracció administrativa, a valorar per la jurisdicció contenciosa administrativa, però no una infracció penal, segons informa el TSJC en un comunicat.
 
El Suprem va rebre al març de 2020 una exposició raonada del Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona, que relatava els fets de la citada operació municipal i considerava que hi havia indicis de la comissió per Puigdemont de delictes de prevaricació, frau a l’Administració i falsedat documental.
 
L’actuació atribuïda a Puigdemont era haver subscrit els acords de compravenda de la col·lecció d’art de Fons ‘Santos Torroella’ per a l’Ajuntament, i decantat amb el seu vot de qualitat al suport de Ple municipal al pagament de la primera part del preu (1 milió d’euros) mitjançant una transferència de fons obtinguts pels contractes de concessió de la gestió del cànon de l’aigua, que estaven afectes a les despeses de el cicle de l’aigua.
 
El Suprem, d’acord amb l’informe de la Fiscalia, ha dictat acte d’arxiu “al no ser els fets constitutius de delicte, tot i que es realitzés una transferència de fons no permesa per la llei, el que va constituir un il·lícit administratiu a valorar per la jurisdicció administrativa”. L’alt tribunal recorda el respecte la seva jurisprudència que diferència entre una il·legalitat administrativa i la comissió d’un delicte de prevaricació, que en aquest cas es descarta.
 
“Sent certa la il·legalitat administrativa, per haver-se utilitzat el cànon de l’aigua sense respectar els seus límits finalístics i pressupostaris, no es pot entendre que la resolució dictada ho hagi estat per òrgan incompetent, ni que s’hagi prescindit de les normes essencials del procediment, ni que sigui conseqüència de la comissió d’una infracció penal o expressió de la mateixa, sobretot si es té en compte que la desviació de finalitat pública avui constitueix sense més un il·lícit administratiu”, assenyala l’acte.
 
“Tampoc sorgeix un dol directe de voler substituir la legalitat pel capritx, sinó més aviat el propòsit d’estirar il·lícitament l’autonomia local superant les estretors de les limitacions que el cànon ecològic i la seva condició d’ingrés de dret públic imposava des de les Directives Europees i la legislació nacional i autonòmica, a les perspectives de gestió del municipi”, afegeixen els magistrats.
 
Per això, “malgrat considerar l’il·lícit administratiu, en principi, inqüestionable i nítid, no reuneixen els fets els caràcters propis del delicte de prevaricació”. En aquest sentit, el Suprem ressalta la seva jurisprudència que destaca que “no es tracta de substituir la jurisdicció administrativa, en la seva tasca de control de la legalitat de l’actuació de l’Administració pública, per la jurisdicció penal a través del delicte de prevaricació”, que s’aplica en els casos en què l’actuació administrativa a més d’il·legal sigui injusta i arbitrària.
 
L’interlocutòria també descarta el delicte de frau a l’Administració, en assenyalar que “sense perjudici de la il·legalitat de l’operació executada pel senyor Puigdemont, es considera que no resulta apreciable l’existència d’un artifici per defraudar l’Ajuntament de Girona”. Així, recorda que “no s’ha qüestionat en el cas que el valor de la col·lecció ‘Santos Torroella’ era superior al preu abonat per l’Ajuntament, ni que es tractava d’un conjunt d’obres d’interès per al municipi, així com que el canvi de les partides pressupostàries va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament amb coneixement del seu origen i del seu destí”.
 
Finalment, la Sala tampoc comparteix que s’hagi produït un delicte de falsedat per Puigdemont, pel fet d’haver signat un decret de l’Ajuntament amb data 22 de maig de 2013 aprovant contractar l’estudi valoratiu de la col·lecció ‘Santos Torroella’, quan l’informe de taxació havia estat signat el 17 d’abril de 2013. L’esmentat delicte requereix que una autoritat o funcionari falti a la veritat en la narració dels fets en un document. I entenen els jutges que “la qüestió que el Decret pogués haver-se dictat quan l’informe ja estava signat no té transcendència als efectes de considerar fals seu contingut. No es tractava d’un document simulat ni fals en la seva integritat, sinó que responia a una operació real”, conclou l’interlocutòria.

Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *