El Suprem busca elevar el cas Junqueras al TJUE sense suspendre la sentència de la resta d’acusats

El tribunal que presideix Manuel Marchena estudia la via per elevar la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat de l’eurodiputat electe el 26 de maig passat Oriol Junqueras, segons la petició reiterada de la seva defensa contra la posició contrària de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat. La via que busca, segons fonts judicials consultades per l’ARA, és aquella que no obligui a suspendre el procediment per a tots els acusats. En aquests moments el “procediment” consisteix en deliberar per a dictar sentència. Aquesta suspensió, prevista per l’article 23 del protocol número 3 sobre l’Estatut del TJUE, tindria l’efecte d’esperar a la resolució de la consulta -un tràmit que podria durar mesos- i dictar a continuació la sentència.

El tribunal del Procés compta des d’ahir amb les posicions de les tres parts: la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, contràries a plantejar el tema de la immunitat davant el TJUE, i la defensa de Junqueras. Aquesta última defensa el tràmit com a necessari abans que el Suprem resolgui el recurs contra la prohibició que va dictar en relació al fet que Junqueras acudís davant la Junta Electoral Central per adquirir el passat 17 de juny la seva condició d’eurodiputat. La defensa de Junqueras entén que pot existir una col·lisió entre la normativa interna espanyola i la vigent a la Unió Europea.

La defensa de Junqueras insisteix en elevar el cas sobre la immunitat al TJUE

La defensa de Junqueras insisteix en elevar el cas sobre la immunitat al TJUE

El Tribunal Constitucional, al seu torn, ve dictant sentències en què insta el Suprem a plantejar qüestió prejudicial davant el TJUE quan es plantegin dubtes i, cas contrari, fonamentar amb especial cura per què no resulta necessari fer-ho. El tribunal del Procés té, per tant, dues opcions: considerar, amb la Fiscalia que l’assumpte és “meridianament clar” i que impera la legislació espanyola sobre immunitats dels parlamentaris, o concedir, tot i compartir l’existència d’aquesta claredat, que es pot sotmetre el dubte al TJUE.

“Tot depèn del fet que és el que es pregunta i fins on arriba el dubte. I la suspensió del procediment ha de connectar amb la qüestió suscitada”, ha assenyalat una font judicial consultada per l’ARA. El dubte estaria provocat pel fet que Junqueras va ser elegit eurodiputat el 26 de maig, disset dies abans de dictar-se el vist per a sentència del judici del Procés, el passat 12 de juny, i fins a quin punt aquesta elecció va suposar per a ell adquirir la immunitat parlamentària. El tribunal va impedir que abandonés la presó per acudir el passat 17 de juny davant la JEC on havia de jurar o prometre l’acta d’eurodiputat i va estimar que no autoritzaria a Junqueras a assistir aquest dimarts 2 de juliol a la primera sessió del Parlament Europeu a Estrasburg.

Una cop s’hagués produït la compareixença davant la JEC, les autoritats comunicarien al Parlament Europeu la llista dels parlamentaris elegits a Espanya, moment en què, segons un dictamen jurídic del 25 de març d’aquest parlament, els eurodiputats gaudeixen d’immunitat. Elevar el dubte sobre la immunitat de Junqueras implica aclarir la qüestió de si el fet de ser elegit eurodiputat i adquirir immunitat impedeix que sigui enjudiciat (en realitat ja ho ha estat) i condemnat per fets comesos amb anterioritat a adquirir la seva condició parlamentària. Si aquesta fos la dubte o pregunta a elevar, cosa que haurà de decidir el tribunal del Procés, la suspensió del procediment (dictar sentència) podria limitar-se a Junqueras.

¿I quin seria el seu efecte? Consistiria a ajornar la sentència només en el seu cas fins que el TJUE resolgui si és possible aplicar la normativa interna, com planteja la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, o si en efecte gaudeix d’immunitat per als fets enjudiciats i per tant no pot ser enjudiciat (encara que ho hagi estat), condemnat i la seva sentència executada. El laberint judicial no deixa de ser paradoxal. Perquè aïllar Junqueras i aparcar la sentència en el seu cas fins a la resolució del TJUE suposaria deixar a un costat a qui la Fiscalia ha qualificat com el “principal promotor de la rebel·lió”. Amb motiu de la decisió del tribunal alemany de Schleswig-Holstein de rebutjar, el juliol de 2018, l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió i admetre-la per malversació, el magistrat Pablo Llarena va rebutjar el lliurament per jutjar-sol per aquest últim delicte.

El TJUE pot resoldre que, en efecte, la normativa interna espanyola i el dictamen jurídic del Parlament Europeu solucionen qualsevol dubte raonable sobre la immunitat. Això suposaria acabar amb un eventual aparcament de la sentència de Junqueras. Hi ha un procediment accelerat per resoldre, però també un d’urgència per al cas d’assumptes de llibertat, seguretat i justícia. I això determina fins i tot en casos d’extrema urgència que la fase escrita de les al·legacions sigui omesa.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: