El rei: “Pablo, tu dones suport a Pedro. I també al seu programa?”

En la història de les formacions de govern, el rei, “prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern” (article 99.1 de la Constitució) . I, segons el 99.2, “el candidat proposat exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la Cambra”.

Però, sembla, que aquesta vegada hi ha matisos. Perquè, segons fonts socialistes, Pedro Sánchez no acceptarà un encàrrec del rei tot i que tingui els vots garantits per a la seva investidura si al mateix temps no ha rebut el compromís que els que el volen investir president donaran suport el seu programa. I especialment als pròxims pressupostos generals de l’Estat.

“No té sentit que Sánchez accepti ser investit sense suport programàtic perquè això tindria conseqüències: uns pressupostos fallits i haver de tornar a convocar eleccions. El que el PSOE vol és governar. La investidura per si sola no garanteix la governació”, va dir la font consultada. “El rei ja té l’experiència de juliol. Per tant, ara ha de tenir clar què és el que li proposen i preguntar l’abast dels suports “, va afegir.

És clar que blindar una investidura d’aquesta manera podria ser interpretat com una fórmula per convertir els 123 escons que té el PSOE en una virtual majoria absoluta.

Si s’aplica aquesta lògica, el rei no només hauria de comptabilitzar, per dir-ho així, si els suports són suficients sinó assegurar-se també de l’abast d’aquests suports.

Una vegada que Pablo Iglesias, per exemple, li digués que Unides Podem està disposat a donar els seus vots a Sánchez per ser investit, Felip VI hauria indagar: Pablo, ¿i et compromets també a recolzar el seu programa?

Aquestes fonts assenyalen que aquesta cautela és aconsellable perquè ja hi ha hagut una investidura fallida i cal assegurar que aquest escenari no torni a repetir-se.

Problema: el sistema constitucional no està dissenyat per a aquest tipus de negociació. El rei es limita a encarregar govern al candidat que ha guanyat les eleccions (Rajoy al gener de 2016, Sánchez el 2019), que al seu torn ha de guanyar-se la confiança de la cambra.

L’exemple del primer encàrrec, de 22 de gener de 2016, rebutjat per Rajoy, que va ser criticat per Pedro Sánchez i el PSOE i els altres partits, incloent a dirigents del mateix Partit Popular, no valdria per a una situació en què el rei confirmés els suports – cas que això passi el dilluns i dimarts pròxims- a la investidura de Sánchez i, com a resultat d’això, li encarregués la formació de govern. Perquè Rajoy va declinar l’oferta per no tenir suficients suports i Sánchez sí que els tindria.

Ara bé, més que un escenari en què el rei investigui la naturalesa i abast del suport dels partits a una candidatura de Sánchez, en tot cas hauria de ser el líder socialista el que avisi al monarca, durant la visita, que no anirà a un segon intent -cas que UP digui sí a la seva investidura i ERC anunciï la seva abstenció en un comunicat ja que no acudeix al Palau de la Zarzuela- si no hi ha compromís amb el seu programa per tenir la garantia de poder governar.

Problema: Sánchez assumiria públicament el que intenta endossar als altres. Això és: que la seva aposta són eleccions el 10 de novembre.

L’equip de La Moncloa maneja enquestes que vaticinen una recomposició parcial del bipartidisme PSOE-PP, a costa de Ciutadans, Vox i UP. Això conduiria a un cert resset del tauler de forces polítiques.

El PSOE tornaria, segons les enquestes i trackings de la Moncloa, a créixer en uns comicis després del triomf del 28 d’abril i dels seus avenços en les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig. El PP experimentaria també avenços.

En aquest nou mapa, el PSOE aspira a lliurar-se de la dependència d’ERC, però no només això. Si aquest bipartidisme reneix encara que només sigui parcialment, PSOE i PP podrien reunir la majoria qualificada de 3/5 de les cambres per pactar, com ho han fet sempre, la renovació del Tribunal Constitucional i altres institucions, com el Consell General del poder Judicial (CGPJ).

L’equip de Sánchez també albira complicacions progressives en la situació econòmica europea i internacional en els propers mesos. El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, precisament, ha advertit aquest dijous després rellançar els estímuls monetaris que aquests ja no seran suficients i que calen estímuls fiscals, una clara insinuació a Alemanya, país que podria haver entrat , durant el període juliol-agost-setembre, en recessió tècnica, després d’una primera caiguda del PIB del 0,1% en el període juny-juliol-agost.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: