El Regne Unit, primer país del G-20 que fixa les zero emissions per al 2050

El Regne Unit s’ha convertit aquest dilluns en el primer país del G-7 i del G-20 que fixa per llei la reducció a zero de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a l’any 2050. La decisió, en principi legalment vinculant, tot i que serà revisada d’aquí cinc anys per comprovar-ne tant el progrés mediambiental com la viabilitat econòmica, l’ha pres per una majoria aclaparadora la Cambra dels Comuns, i modifica la llei de canvi climàtic del 2008.

La iniciativa, que Theresa May va anunciar fa dues setmanes, és vista com un intent de l’encara primera ministra de deixar un llegat de futur d’un mandat que ha estat condicionat, i que serà inevitablement recordat, pel fracàs rotund en l’intent de fer realitat el Brexit.

Des del 1990, sense alterar substancialment els hàbits dels consumidors, només per efecte de la innovació tecnològica, pel canvi dels mètodes utilitzats en les centrals de producció d’energia –que han virat del carbó a les renovables– i per la transformació d’una economia molt industrialitzada cap a una molt basada en els serveis, el Regne Unit ha reduït en un 43% les seves emissions de gasos que provoquen l’escalfament global.

Segons dades oficials del departament d’Empresa, Energia i Estratègia Industrial, el país va reduir aquestes emissions un 2,5% durant l’últim any. Amb tot, la baixada no va ser tan pronunciada com la dels últims anys. El 2017 van ser del 3% i el 2016 del 6%.

Ambició relativa

El debat que ha tingut lloc al Parlament no ha estat absent de crítiques, però. De fet, els grups ecologistes del país, representats a la cambra bàsicament pel Green Party, han recordat que altres països, com ara Finlàndia, s’han compromès a esdevenir neutrals en l’emissió de carboni quinze anys abans que el Regne Unit, el 2035. Noruega, d’altra banda, té com a objectiu arribar-hi el 2030. La relativa ambició de la llei britànica modificada ahir xoca amb l’actual tendència dels objectius a complir a mitjà termini, per al 2020 i el 2030.

Segons el Comitè Parlamentari sobre el Canvi Climàtic, tot i la reducció esmentada, no s’ha progressat prou en els últims anys per fer creïble la possibilitat que el 2050 el país tingui una economia de zero emissions.

Tots els advertiments científics s’enfronten, de fet, amb la realitat política d’un planeta que es nega a veure el desastre cap on s’encamina. Per exemple, vuit països de la Unió Europea han pressionat perquè la resta de membres del bloc es comprometin amb l’objectiu zero per al 2050, i perquè es dediqui una quarta part del pròxim pressupost de la UE a projectes de lluita contra l’emergència climàtica.

Una política que la setmana passada va rebre una galleda d’aigua freda en la cimera de la UE, quan quatre estats membres van vetar un compromís unànime per la neutralitat el 2050: Polònia, Hongria, la República Txeca i Estònia, els anomenats ‘països del carbó’. La UE es va haver d’acontentar amb una nota a peu de pàgina en l’acord final, que indica que “una majoria de països” donen suport a l’objectiu de zero emissions el 2050.

La llei del Regne Unit és rellevant simbòlicament, ja que ni els EUA, ni la Xina, ni Rússia ni l’Índia ni el Brasil, per exemple, han pres mesures actives encara per complir l’objectiu clau de l’Acord de París: emissions zero per a la segona meitat de segle.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: