El Regne Unit espera nou ‘premier’

Cursa plena d’obstacles fins a la meta de Downing Street. Després de mesos d’especulacions i de jugar al gat i a la rata, els membres del Partit Conservador britànic sabran aquesta tarda el nom dels contendents oficials per succeir Theresa May, que divendres va renunciar al lideratge tory i que ara ja actua com a primera ministra en funcions. De moment, onze aspirants han manifestat la intenció de participar-hi, però per poder-ho fer hauran de presentar l’aval de com a mínim vuit diputats.

I ara per ara només sis els tenen garantits. Són l’exministre d’Afers Estrangers, exalcalde de Londres i favorit molt destacat en les apostes, Boris Johnson, que compta amb 42 parlamentaris que ja li han expressat el suport; Michael Gove, ministre de Medi Ambient (29); Jeremy Hunt, el substitut de Johnson al Foreign Office (28); Dominic Raab, exministre del Brexit (21); Sajid Javid, responsable de la cartera d’Interior (16), i Matt Hancock, al capdavant de Sanitat (12).

Decideix la militància

Sortir de la Unió Europea al preu que sigui -i fer-ho en la data fixada, el 31 d’octubre- és la preferència de la majoria i dels aspirants amb més possibilitats, i també dels militants tories. Com que finalment seran els aproximadament 120.000 membres del partit els qui decidiran el nom del nou líder , un cop els diputats hagin fet tot un seguit de votacions fins a deixar només dos participants en la cursa, els missatges de les primàries abans que hagin començat han esdevingut radicals.

El Brexit sense acord abans que no pas la revocació o un altre retard i l’amenaça, fins i tot, de no pagar l’import (45.000 milions d’euros) de la factura del divorci pactat entre Theresa May i Brussel·les -que ahir insinuava Johnson en una entrevista a The Sunday Times il·lustren les característiques del debat. De fet, com també van dir Johnson i Hancock la setmana passada, els tories corren un “perill existencial de desaparició” si no fan realitat el Brexit abans de les pròximes eleccions generals, siguin el 2022 -quan s’haurien de celebrar- o abans -si s’avancessin.

Una certesa més que evident arran dels catastròfics resultats de les eleccions europees del 23 de març -els conservadors van quedar en cinquena posició-, i dels també molt dolents que van obtenir dijous passat en l’elecció parcial del districte de Peterborough, a 60 quilòmetres a l’oest de Londres, en què van acabar en tercer lloc, per darrere dels laboristes i del Partit del Brexit, de l’euroescèptic Nigel Farage.

Una enquesta entre 1.320 militants tories publicada dissabte per la influent web ConservativeHome indica que Johnson té el suport del 33% de la militància, deu punts per sobre del segon preferit, el ministre Michael Gove. Però Gove ha xocat aquest cap de setmana amb un iceberg que pot enfonsar les seves possibilitats. En una entrevista al Daily Mail admetia -abans que sortís públicament per unes altres vies- que més de vint anys abans havia pres cocaïna en diverses ocasions, mentre treballava de periodista. Una confessió que ha arrossegat altres candidats a admetre l’ús ocasional de drogues, davant la possibilitat que se sabés igualment per unes altres fonts.

La carrera tory, imprevisible i en què normalment mai guanya el favorit, viurà dijous la primera eliminació d’aspirants. La promesa de mà dura amb la UE, amb tot, anirà en augment a cada nova etapa.

Els candidats que es postulen per substituir May

Dominic Raab

Opta pel no acord i suspendria el Parlament, prerrogativa de la reina en casos excepcionals, perquè els diputats no l’aturessin.

Boris Johnson

És el candidat a batre. El més popular entre la militància però també el que compta amb més enemics dins el grup parlamentari. Si arriba al final de la cursa entre dos, ningú dubta que serà l’escollit.

Sajid Javid

L’únic candidat musulmà. Vol eliminar la garantia sobre la frontera d’Irlanda a canvi d’una solució tecnològica. Optaria pel no acord.

Jeremy Hunt

Convers al Brexit, aposta per renegociar el pacte amb la UE. Però no dubtarà en treure el país de la UE sense acord si Brussel·les s’hi nega.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: