El règim iranià comença les detencions per l’avió abatut enmig de les protestes

El govern iranià ha anunciat aquest dimecres una sèrie de detencions –sense precisar ni la identitat ni el nombre dels arrestats– en relació a l’avió comercial abatut fa una setmana a causa d’un “error humà” de les defenses antiaèries als afores de Teheran, en plena escalada amb els Estats Units després de l’assassinat del seu general estrella, Qasem Soleimani. El fet que el govern negués inicialment la seva responsabilitat en la mort de les 176 persones que viatjaven en l’avió ucraïnès, la majoria de les quals eren iranianes o canadenques amb doble nacionalitat, ha desencadenat una onada d’indignació al país. Després de quatre dies de protestes en què els manifestants apuntaven fins i tot al líder suprem Ali Khamenei i reclamaven dimissions al règim, el president Rouhani ha mogut fitxa i ha anunciat en un discurs televisat que formarà un tribunal especial d’investigació, al qual “tot el món estarà mirant”. Les detencions les ha anunciades el fiscal Gholamhossein Esmaili, que ha assegurat que s’ha posat en marxa una “àmplia investigació”.

Rohani s’ha referit a l’incident com un error “dolorós i imperdonable” i ha promès arribar fins al final “per tots els mitjans”. També ha advertit que no n’hi ha prou amb responsabilitzar el militar que va prémer el gallet, en referència a l’operador de les forces aèries que, segons va admetre Teheran dissabte, va disparar els míssils contra l’aparell “perquè només tenia 10 segons per prendre una decisió i va rebre informació equivocada”. La responsabilitat de no haver tancat l’espai aeri abans de disparar 22 míssils contra el veí Iraq per venjar la mort de Soleimani recau sobre el règim. Els morts de l’avió van ser les “víctimes col·laterals” d’un atac que no va causar baixes entre els militars iraquians i nord-americans perquè Teheran en va advertir prèviament el govern de Bagdad.

La mentida inicial de les autoritats iranianes, que van trigar tres dies a admetre l’autoria de l’atac, no ha provocat encara cap dimissió. “Estic estupefacte pel volum de les mentides a la República Islàmica. I el líder suprem ni tan sols s’ha disculpat”, deia al portal Middle East Eye en Shorab, un monitor de fitness que es manifestava a Teheran. “El comandant de la força aèria va dir que hauria volgut morir en l’avió, però ni tan sols ha dimitit, afegia”.

Doble Rebuig

El règim iranià, que havia reprimit a sang i foc les protestes del novembre passat contra l’augment del preu de la gasolina en un país enfonsat en una greu crisi econòmica a causa de les sancions nord-americanes i la corrupció, inicialment va sortir reforçat amb l’agressió de Trump. L’assassinat de Soleimani, una figura molt popular a l’Iran, era un acte de guerra en tota regla que permetia tapar tots els problemes interns darrere la bandera nacional apel·lant a l’orgull persa. “El règim volia capitalitzar la mort de Soleimani per exacerbar el sentiment nacionalista, però amb l’afer de l’avió els ha sortit el tret per la culata, perquè ara han perdut la confiança de la gent”, explica Irene Martínez, investigadora de Blanquerna. “La societat iraniana és diversa i complexa i el fet que milers de persones sortissin al carrer a plorar Soleimani no vol dir que fossin partidaris del règim sinó que rebutjaven l’agressió nord-americana. Són els mateixos que ara surten al carrer també per denunciar les mentides”, afegeix. Trump va fer un tuit en persa instant la gent a protestar, que tampoc va ser ben rebut: “Si una cosa rebutgen els iranians és que els diguin des de fora què han de fer”.

Les autoritats iranianes han tornat a imposar talls a internet i és difícil per a la premsa treballar, més enllà de Teheran, per dimensionar l’abast de les mobilitzacions fora de la capital. En són protagonistes els estudiants i, tot i que hi ha un fort desplegament policial i s’han vist vídeos a les xarxes on les forces de seguretat dispararien gasos lacrimògens i també foc real sobre els manifestants, no sembla que la repressió arribi als nivells del novembre. Almenys per ara, quan el règim se sent al centre de l’atenció internacional. Segons el xiisme, 40 dies després de la mort d’una persona se celebren els funerals de l’ arbain, que coincidiran amb la celebració de les eleccions legislatives previstes per al 21 de febrer. “S’ha de veure si hi ha vot de càstig i com s’expressa”, adverteix Martínez. Tampoc hi ha informació veraç sobre com estan afectant a la població les inundacions a la regió del Balutxistan, que és extremadament pobra. Un altre impacte de l’emergència climàtica que el règim haurà de gestionar.

Dimissions als mitjans de comunicació

La mentida oficial sobre l’avió també ha sacsejat els mitjans de comunicació. Almenys dos presentadors d’informatius de la televisió pública IRIB han dimitit, i una tercera ha admès que ho va fer fa un temps després que els obliguessin a mentir a favor del règim. Gelare Jabbari es va sincerar a Instagram: “Em costava molt creure que la nostra gent hagi estat assassinada. Perdoneu-me perquè ho vaig saber tard. I perdoneu-me per 13 anys de mentides”. Zara Kahatmi es va acomiadar el seu últim informatiu amb un “No tornaré mai més a la televisió. Perdoneu-me”, i Saba Rad va deixar la feina després de 21 anys admetent: “No puc continuar treballant als mitjans. No puc”. També diversos cineastes iranians s’han negat a participar en el prestigiós festival de cinema Farj, que s’ha de celebrar el mes que ve a Teheran.

El fet que entre les víctimes de l’avió hi hagués molts estudiants iranians que han escollit el Canadà per completar la seva formació universitària ha evidenciat també el problema de la fuga de cervells que pateix el país. “Les mentides del règim sobre l’avió són un insult a la intel·ligència dels iranians i per això molts estudiants universitaris estan al capdavant de les protestes”, diu una font iraniana que prefereix no ser identificada. “Els manifestants recorden a Khamenei que quan els Estats Units van abatre un avió iranià el 1988, un fet que va causar 290 víctimes, ell mateix va acusar el president nord-americà Ronald Reagan de “criminal i assassí”, afegeix.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: