El règim franquista ret homenatge als pistolers anticatalanistes i antisindicalistes

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la premsa de l’època publicava que el dia anterior (5 de desembre) les autoritats franquistes de Catalunya ―a través de la Comisión Gestora del Instituto de Seguros Sociales― havien celebrat, a Barcelona, “solemnes funerales en sufragio de las almas de los 152 afiliados a la Confederación Nacional de Sindicatos Libres y a la Agrupación de Juventudes Antimarxistas, que fueron asesinados villanamente durante la dominación roja”. Segons la mateixa premsa, aquell acte va ser presidit pels generals Orgaz Yoldi, capità general de Catalunya, i García Escámez, governador militar de Barcelona, i pel personal de l’aparell polític del règim, Joaniquet i Poblador, representants de l’Ajuntament de Barcelona i l’Auxilio Social, respectivament.

Els membres del Sindicat Lliure havien estat, en la seva pràctica totalitat, implicats en la crisi del pistolerisme que havia assolat Barcelona entre 1919 i 1923. Havien estat protegits per l’aparell policial i judicial del règim constitucional espanyol i la premsa i l’opinió pública els havia assenyalat com els autors dels assassinats dels dirigents sindicals Pau Sabater, Evelio Boal i Salvador Seguí el Noi del Sucre, i de l’advocat laboralista Francesc Layret. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) havien actual com el braç armat civil del règim i durant la II República (1931-1939) havien prosseguit amb la seva activitat des de la clandestinitat. El seu propi ideòleg, el periodista Estanislao Rico, admetria que no eren més que simples terroristes.

L’Agrupación de Juventudes Antimarxistas havia nascut poc després de la proclamació de la II República (1931) a l’empara de la Peña Blanca, una associació antirepublicana i anticatalanista de Barcelona, formada per elements reaccionaris relacionats amb l’anterior règim dictatorial. Com els membres del Sindicat Lliure, havien estat tolerats i protegits per l’aparell policial i judicial del règim republicà espanyol, i, també, la premsa i l’opinió pública de l’època els havia assenyalat com els autors de diversos assassinats, actuant al costat de l’exèrcit espanyol, comesos contra catalanistes i sindicalistes, durant els Fets del Sis d’Octubre (1934). Havien tingut, també, una participació destacada en el cop d’estat de 1936, al costat dels militars rebels.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »