El pollastre Mike

En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els pollastres”. La metàfora de Torra entre l’Executiu que aquell moment encara presidia i el pollastre que el pagès Lloyd Olsen no va aconseguir decapitar era evident. Tenim corda per a estona, semblava que digués el Molt Honorable. A finals de setembre, però, el 131è president de la Generalitat va ser finalment inhabilitat com si fos la cosa més normal del món.

Han passat encara no dos mesos des de la inhabilitació i el pollastre agonitza. Des que el Govern va ser decapitat, la sensació de desori no para d’augmentar. És un miracle que l’Executiu sobrevisqui atès la manca de direcció política i dels escandalosos errors que cometen els consellers d’ERC de Salut, Educació i Afers Social i Treball, que auguren el pitjor si després de les eleccions del 14-F els electors donessin la presidència de la Generalitat als republicans. També és cert que els de Junts es van deixar prendre per ERC els departaments essencials quan es va formar el Govern, tot i haver superat electoralment els republicans, i ara paguen les conseqüències d’una actitud tan absurda com antipolítica de Rull i Turull, els negociadors. Tot plegat és, vist des d’avui, un despropòsit. El Govern, sense cap, amb la cadira de president buida, va a la deriva d’una manera estentòria. L’últim episodi és el fracassat sistema informàtic perquè els autònoms demanin ajudes (en la vergonyosa variant de la subhasta). La fatxenderia digital del conseller del ram s’ha demostrat una vegada més que és fum. Ahir la portaveu de la patronal de la petita i mitjana empresa ja reclamava que fos l’Estat qui gestionés aquesta mena d’ajudes. Avançar com els crancs!

El Govern no sobreviurà 18 mesos com el pollastre Mike. El Govern, que en l’última enquesta del CEO ja aprovava justet, està a punt de batre el rècord d’imbecil·litats, algunes promogudes des de l’interior dels grups independentistes

Un govern sense president és un equip sense lideratge. El president Torra tenia un carisma més aviat baix i va caure en errors propis d’un ingenu, però tothom li va reconèixer, llevat del diputat popular, que davant la pandèmia es va saber posar al capdavant d’una crisi de grans proporcions. Torra va saber marcar l’agenda malgrat l’oposició sistemàtica del govern espanyol i dels altres presidents autonòmics. Inclús Emiliano García-Page, el president socialista de Castella-la Manxa, va acabar reconeixent la perversitat de l’oposició a tot el que proposava Torra: “Si el plantejament de tancar per dies el fa Torra, la reacció d’uns partits és una i si el plantejament de tancar per dies el fa el PP, és una altra, i segons en quina part d’Espanya, perquè a Andalusia s’ha confinat molts més dies o a Múrcia… el que sí que és cert és que la política no està ajudant a combatre el virus”. La política és cruel i salvatge i cap president autonòmic va moure ni un dit davant la delirant destitució del president Torra.

El Govern no sobreviurà 18 mesos com el pollastre Mike, que va morir asfixiat durant una gira d’exhibició en un motel d’Arizona. El Govern, que en l’última enquesta del CEO ja aprovava justet, està a punt de batre el rècord d’imbecil·litats, algunes promogudes des de l’interior dels grups independentistes. O és que vostès es creuen que els errors de seguretat per protegir el Palau presidencial, l’intent dels Mossos de desnonar una família sense cap ordre judicial o la permissivitat del Procicat amb la missa de la Sagrada Família són una simple coincidència. L’enemic també és a dins de casa.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: