El piano

Quan jo era adolescent a casa hi havia un piano. Un fet habitual, potser, en els àmbits de la burgesia. Penso, també, que ja fa molt temps que no puc tornar a veure aquella escena. El meu pare teclejant les notes duna cançó que jo cantava al seu costat, però mirant la partitura. Un pare, un fill i una veu. Una escena que podia ser britànica.

Seguir leyendo….

Deixa un comentari

%d bloggers like this: