El Parlament, advertit

Els requeriments personals que ha fet arribar el Tribunal Constitucional al president del Parlament, Roger Torrent, a la Mesa i al secretari general de la institució advertint-los a tots ells de les conseqüències penals a què s'enfrontaran, si duen a terme iniciatives que contradiguin les resolucions suspeses, té com a principal objectiu bloquejar pronunciaments de la Cambra catalana davant de la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans. El moment escollit així ho dona a entendre, la petició del govern espanyol de Pedro Sánchez ho reflecteix i la contundència de la mesura ho confirma. No fa falta ser un sagaç analista polític per observar que el comportament de l'Estat espanyol guarda algunes similituds amb el d'octubre de fa dos anys: tensar els Mossos d'Esquadra fent-los aparèixer a Espanya com una policia sobretot política; lligar de mans, en la mesura possible, el Parlament per impedir que compleixi el seu paper de Cambra de debat, prohibint l'aprovació de resolucions; i, finalment, presentar el Govern com un òrgan desestabilitzador i divisori de la societat catalana i a punt sempre de saltar-se la legalitat. En aquest cas, s'ha afegit el factor terrorisme i Goma-2 arran de les detencions de fa unes setmanes.

L'advertiment al Parlament amb l'amenaça de conseqüències penals té una especial importància ja que el Govern havia fet saber que tot just conèixer-se la sentència, si era condemnatòria, es produirien, almenys, dos moviments: una declaració institucional del president Quim Torra i una sol·licitud per part de la presidència de convocatòria urgent del Parlament de Catalunya perquè es pronunciés sobre la resposta que s'ha de donar. A més, segurament, una reunió de l'Executiu català per blindar al màxim possible la unitat dels dos partits en la resposta a donar. Pel que fa al Parlament, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP han vingut treballant en una proposta que molts actors polítics consideren tancada a falta de serrells menors.

En les últimes hores, la virulència verbal de la Guàrdia Civil dimecres passat en els discursos pronunciats a la caserna de Sant Andreu de la Barca ha deixat un pòsit d'irritació i d'enorme preocupació a les cúpules independentistes. El fet que un general de l'institut armat protagonitzés l'incident que va tenir lloc, sense cap conseqüència per part de les autoritats civils i amb un aplaudiment bastant generalitzat de les forces constitucionalistes, no ha passat desapercebut. Mentre el Govern ha demanat el cessament immediat del màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, el degoteig de declaracions de responsables de les forces de seguretat de l'Estat ha continuat. El cap de la policia espanyola a Girona ha assegurat que estaran sempre a Catalunya i les associacions professionals de la Guàrdia Civil han fet costat al general Pedro Garrido. I els polítics espanyols, començant pels socialistes, disposats a treure'n profit: les Corts de Castella-la Manxa han aprovat per unanimitat una declaració de suport a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia com a desgreuge a l'aprovat pel Parlament de Catalunya.

Encara no hi ha sentències, però s'estan prenent posicions.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: