El paper del periodisme davant dels tirotejos massius

“«No hi havia manera de preveure-ho», diu l’única nació on això passa regularment”. Aquest és el sarcàstic titular que publica, si no m’erro des del 2014, el mitjà satíric ‘The Onion’ cada cop que hi ha un tiroteig massiu als Estats Units. És un enunciat que expressa la frustració de veure com aquest tipus de violència s’ha convertit en sistèmica al país. A partir d’aquí, ¿quin paper hi hauria de jugar el periodisme? Algunes idees.

1. Cal trencar el cicle informatiu clàssic: dades el primer dia, reaccions i retrats de víctimes el segon, denúncies dels problemes estructurals el tercer… i oblit a partir del quart. És necessari allargar molt més la fase de fiscalització del poder. 2. Convertir el tema en una causa. Com ho van ser en el seu moment el Vietnam o la lluita pels drets civils. O com són ara el feminisme i el canvi climàtic. Hi ha canvis culturals evidents en aquests dos assumptes que tenen a veure amb la seva presència constant als mèdia. 3. Evitar l’estigmatització de les malalties mentals. El partit Republicà ho fa servir com a boc expiatori perquè així no ha de reclamar solucions legislatives. Les persones amb trastorns són més susceptibles de fer-se mal a elles mateixes que no als altres. 4. Els reporters han de seguir cenyint-se a informar, però els analistes poden liderar la conversa sobre aquesta xacra amb més llibertat, prenent partit i emmarcant l’afer en el que és: un assumpte cultural i legal, ja que no hi ha cap altre país del món desenvolupat on sovintegin accions com les que lamentem aquests dies.

Àlbum de titulars

Dels creadors de l’entrevista a la cosina tercera d’Irene Montero, ‘El Mundo’, arriba el titular “Vigilància del català: les oïdes ‘espianens’ de la cunyada de Quim Torra”. Mortadel·lo pur.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: