El palau de la Generalitat, davant un Sant Jordi inèdit en democràcia

Rate this post

La celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya, comença cada any al palau de la Generalitat. Aquí es posa de bon matí en marxa l’agenda oficial i festiva de la jornada, amb la missa presidida pel president de la Generalitat i oficiada per l’arquebisbe de Barcelona, la posterior benedicció de les roses, i la passejada per les parades que s’instal·len al pati de carruatges. Així era, si més no, cada any. No obstant, dilluns vinent el Palau es prepara per a un Sant Jordi ben diferent, amb el president a l’exili i sense Govern, amb una celebració reduïda a la mínima expressió, pràcticament en silenci.

Tot i que el programa d’actes oficial encara no s’ha tancat, des de Presidència s’ha contactat amb l’arquebisbat per anul·lar la misa i la benedicció de les roses. De fet, la voluntat és desconvocar pràcticament tots els esdeveniments que tenen lloc al Palau cada 23 d’abril, atès que es tracta d’actes encapçalats pel president. Fer el contrari podria provocar un autèntic daltabaix des del punt de vista protocol·lari i una tensió institucional que s’ha intentat evitar des que el 155 va suspendre l’autogovern.

La intenció, això sí, és que es mantingui la jornada de portes obertes per poder visitar el Palau. Aquesta proposta es pot convertir en una cita peculiar aquest any atès que la porta de la plaça Sant Jaume, que habitualment sempre ha estat oberta durant el dia, està blindada amb tanques des que el president, Carles Puigdemont, va marxar a l’exili. També es mantindrà l’habitual llibre de signatures perquè la gent que hi acudeixi pugui deixar els seus missatges, i una petita presència dels Mossos de gala. Poc més. 

Evidentment, també serà impossible el tradicional discurs del president des de la galeria gòtica, un missatge breu però sempre amb càrrega política. L’any passat Puigdemont va aprofitar aquesta intervenció per referir-se, sense citar-la, a la vicepresidenta Soraya Sàenz de Santamaría com a representant dels “hereus polítics d’aquells que van perseguir la cultura catalana durant dècades”.

L’any anterior, el president va emplaçar a “fer-nos sentir i respectar davant els dracs ferotges -que n’hi ha i molts- que ens volen tenallar“.

La celebració del dia de Sant Jordi al Palau de la plaça Sant Jaume té una llarga tradició que va tenir continuïtat fins i tot quan l’edifici es va convertir en seu de la Diputació de Barcelona. No obstant, amb el retorn de Josep Tarradellas el president de la Generalitat va assumir el protagonisme dels actes institucionals. Jordi Pujol hi va afegir un concorregut esmorzar amb xocolata desfeta al pati dels tarongers; Pasqual Maragall va transformar l’esmorzar en una recepció al palau de Pedralbes que va tenir continuïtat amb José Montilla. Amb les retallades provocades per la crisi econòmica, Artur Mas va reduir el Sant Jordi de nou a la missa i la benedicció de les roses a la seu del Govern.

En qualsevol cas, en cap moment la festa ha estat absent, del Palau la qual cosa no és d’estranyar si es té en compte que Sant Jordi apareix per tots els racons de l’edifici. A Sant Jordi està dedicada la capella gòtica que alberga, però també dona nom al saló més noble de l’edifici, l’espai que es reserva a les grans cites, incloses les preses de possessió de presidents i Governs; corona la famosa font del pati dels tarongers; fa guàrdia en diferents punts de la galeria gòtica, inclosa l’entrada al Saló Montserrat que precedeix l’accés al despatx del president; la imatge de Sant Jordi rendint el drac apareix en innombrables pintures, gravats i escultures en tota mena d’estils, mides i materials. És, en definitiva, la imatge, espasa en alt, que presideix el balcó de la plaça Sant Jaume que caracteritza la façana de l’edifici.

Sant Jordi és tot un símbol a Catalunya i al palau de la Generalitat. I el silenci oficial a la seu del Govern en la celebració de dilluns vinent es pot acabar convertint en un dels missatges més contundents de la jornada.

Anar a la font
Marta Lasalas

Powered by WPeMatico

Translate »