El número 1

Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia… El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.

És Ter Stegen el millor porter del món? Segurament per al seu equip sí. Quasi insuperable en l’un contra un i solvent amb la pilota als peus, reuneix les qualitats imprescindibles per defensar la porteria blaugrana. En tot cas, no són pocs els que el consideren el número 1. Un d’ells és Santi Cañizares. “Oblak juga més còmode que ell en l’Atlético. No vull treure cap mèrit a l’eslovè, però la conducta defensiva del seu equip no la tenen ni el Real Madrid de Courtois, ni el Barça de Ter Stegen. Per a mi, la porteria més difícil, ara mateix, és la del Barça. Per això dono més mèrit a Ter Stegen que als altres dos”, explicava als micròfons de la Cadena Cope l’exporter del València, el Celta i el Real Madrid.

Com no podia ser d’una altra manera, Ronald Koeman també el té en molta consideració. “La nostra sort ha estat tenir Ter Stegen. Gràcies a ell hem aguantat. Una vegada més ha demostrat que és un gran porter. Ha estat perfecte. Fa una setmana que s’entrena bé i hem vist que es trobava en forma”, deia després del Barça-Dinamo, justificant la titularitat de l’alemany. Mai se sabrà què hauria passat si hagués sabut que Ter Stegen estaria tan exigit en el seu retorn; sigui com sigui l’holandès no va dubtar a fer seure Neto, que, al marge de l’errada de dissabte a Vitòria, havia complert amb bona nota com a porter titular.

Segons el parer d’Albert Jorquera, porter del FC Barcelona entre el 2003 i el 2009, la decisió de Koeman va ser la correcta. “La va encertar donant la titularitat a Ter Stegen. Si feia uns dies que s’entrenava i estava en condicions, havia de jugar”, assegurava ahir, consultat per aquest diari. Un altre porter format a la Masia, ara tècnic assistent d’Òscar Garcia en el Celta, Rubén Martínez, considerava que l’actuació de Ter Stegen “era d’esperar, donat el seu nivell.” En conversa amb L’Esportiu, Martínez assenyalava que abans que un porter torni a jugar després d’una lesió cal assegurar-se molt bé que no hi pot haver una recaiguda. “Nosaltres [el Celta] hem tingut el cas de Rubén Blanco, que va reaparèixer després de tres mesos… Però era una lesió més complicada.” Finalment, Rubén Martínez subratllava el fet que Ter Stegen oferís la seva millor versió: “Va mostrar un nivell igual d’alt que abans de la lesió. I això és molt important, per la confiança que li proporciona a ell i per la que dona a la resta de l’equip.”

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El número 1

Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia… El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.

És Ter Stegen el millor porter del món? Segurament per al seu equip sí. Quasi insuperable en l’un contra un i solvent amb la pilota als peus, reuneix les qualitats imprescindibles per defensar la porteria blaugrana. En tot cas, no són pocs els que el consideren el número 1. Un d’ells és Santi Cañizares. “Oblak juga més còmode que ell en l’Atlético. No vull treure cap mèrit a l’eslovè, però la conducta defensiva del seu equip no la tenen ni el Real Madrid de Courtois, ni el Barça de Ter Stegen. Per a mi, la porteria més difícil, ara mateix, és la del Barça. Per això dono més mèrit a Ter Stegen que als altres dos”, explicava als micròfons de la Cadena Cope l’exporter del València, el Celta i el Real Madrid.

Com no podia ser d’una altra manera, Ronald Koeman també el té en molta consideració. “La nostra sort ha estat tenir Ter Stegen. Gràcies a ell hem aguantat. Una vegada més ha demostrat que és un gran porter. Ha estat perfecte. Fa una setmana que s’entrena bé i hem vist que es trobava en forma”, deia després del Barça-Dinamo, justificant la titularitat de l’alemany. Mai se sabrà què hauria passat si hagués sabut que Ter Stegen estaria tan exigit en el seu retorn; sigui com sigui l’holandès no va dubtar a fer seure Neto, que, al marge de l’errada de dissabte a Vitòria, havia complert amb bona nota com a porter titular.

Segons el parer d’Albert Jorquera, porter del FC Barcelona entre el 2003 i el 2009, la decisió de Koeman va ser la correcta. “La va encertar donant la titularitat a Ter Stegen. Si feia uns dies que s’entrenava i estava en condicions, havia de jugar”, assegurava ahir, consultat per aquest diari. Un altre porter format a la Masia, ara tècnic assistent d’Òscar Garcia en el Celta, Rubén Martínez, considerava que l’actuació de Ter Stegen “era d’esperar, donat el seu nivell.” En conversa amb L’Esportiu, Martínez assenyalava que abans que un porter torni a jugar després d’una lesió cal assegurar-se molt bé que no hi pot haver una recaiguda. “Nosaltres [el Celta] hem tingut el cas de Rubén Blanco, que va reaparèixer després de tres mesos… Però era una lesió més complicada.” Finalment, Rubén Martínez subratllava el fet que Ter Stegen oferís la seva millor versió: “Va mostrar un nivell igual d’alt que abans de la lesió. I això és molt important, per la confiança que li proporciona a ell i per la que dona a la resta de l’equip.”

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El número 1

Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia… El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.

És Ter Stegen el millor porter del món? Segurament per al seu equip sí. Quasi insuperable en l’un contra un i solvent amb la pilota als peus, reuneix les qualitats imprescindibles per defensar la porteria blaugrana. En tot cas, no són pocs els que el consideren el número 1. Un d’ells és Santi Cañizares. “Oblak juga més còmode que ell en l’Atlético. No vull treure cap mèrit a l’eslovè, però la conducta defensiva del seu equip no la tenen ni el Real Madrid de Courtois, ni el Barça de Ter Stegen. Per a mi, la porteria més difícil, ara mateix, és la del Barça. Per això dono més mèrit a Ter Stegen que als altres dos”, explicava als micròfons de la Cadena Cope l’exporter del València, el Celta i el Real Madrid.

Com no podia ser d’una altra manera, Ronald Koeman també el té en molta consideració. “La nostra sort ha estat tenir Ter Stegen. Gràcies a ell hem aguantat. Una vegada més ha demostrat que és un gran porter. Ha estat perfecte. Fa una setmana que s’entrena bé i hem vist que es trobava en forma”, deia després del Barça-Dinamo, justificant la titularitat de l’alemany. Mai se sabrà què hauria passat si hagués sabut que Ter Stegen estaria tan exigit en el seu retorn; sigui com sigui l’holandès no va dubtar a fer seure Neto, que, al marge de l’errada de dissabte a Vitòria, havia complert amb bona nota com a porter titular.

Segons el parer d’Albert Jorquera, porter del FC Barcelona entre el 2003 i el 2009, la decisió de Koeman va ser la correcta. “La va encertar donant la titularitat a Ter Stegen. Si feia uns dies que s’entrenava i estava en condicions, havia de jugar”, assegurava ahir, consultat per aquest diari. Un altre porter format a la Masia, ara tècnic assistent d’Òscar Garcia en el Celta, Rubén Martínez, considerava que l’actuació de Ter Stegen “era d’esperar, donat el seu nivell.” En conversa amb L’Esportiu, Martínez assenyalava que abans que un porter torni a jugar després d’una lesió cal assegurar-se molt bé que no hi pot haver una recaiguda. “Nosaltres [el Celta] hem tingut el cas de Rubén Blanco, que va reaparèixer després de tres mesos… Però era una lesió més complicada.” Finalment, Rubén Martínez subratllava el fet que Ter Stegen oferís la seva millor versió: “Va mostrar un nivell igual d’alt que abans de la lesió. I això és molt important, per la confiança que li proporciona a ell i per la que dona a la resta de l’equip.”

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El número 1

Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia… El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.

És Ter Stegen el millor porter del món? Segurament per al seu equip sí. Quasi insuperable en l’un contra un i solvent amb la pilota als peus, reuneix les qualitats imprescindibles per defensar la porteria blaugrana. En tot cas, no són pocs els que el consideren el número 1. Un d’ells és Santi Cañizares. “Oblak juga més còmode que ell en l’Atlético. No vull treure cap mèrit a l’eslovè, però la conducta defensiva del seu equip no la tenen ni el Real Madrid de Courtois, ni el Barça de Ter Stegen. Per a mi, la porteria més difícil, ara mateix, és la del Barça. Per això dono més mèrit a Ter Stegen que als altres dos”, explicava als micròfons de la Cadena Cope l’exporter del València, el Celta i el Real Madrid.

Com no podia ser d’una altra manera, Ronald Koeman també el té en molta consideració. “La nostra sort ha estat tenir Ter Stegen. Gràcies a ell hem aguantat. Una vegada més ha demostrat que és un gran porter. Ha estat perfecte. Fa una setmana que s’entrena bé i hem vist que es trobava en forma”, deia després del Barça-Dinamo, justificant la titularitat de l’alemany. Mai se sabrà què hauria passat si hagués sabut que Ter Stegen estaria tan exigit en el seu retorn; sigui com sigui l’holandès no va dubtar a fer seure Neto, que, al marge de l’errada de dissabte a Vitòria, havia complert amb bona nota com a porter titular.

Segons el parer d’Albert Jorquera, porter del FC Barcelona entre el 2003 i el 2009, la decisió de Koeman va ser la correcta. “La va encertar donant la titularitat a Ter Stegen. Si feia uns dies que s’entrenava i estava en condicions, havia de jugar”, assegurava ahir, consultat per aquest diari. Un altre porter format a la Masia, ara tècnic assistent d’Òscar Garcia en el Celta, Rubén Martínez, considerava que l’actuació de Ter Stegen “era d’esperar, donat el seu nivell.” En conversa amb L’Esportiu, Martínez assenyalava que abans que un porter torni a jugar després d’una lesió cal assegurar-se molt bé que no hi pot haver una recaiguda. “Nosaltres [el Celta] hem tingut el cas de Rubén Blanco, que va reaparèixer després de tres mesos… Però era una lesió més complicada.” Finalment, Rubén Martínez subratllava el fet que Ter Stegen oferís la seva millor versió: “Va mostrar un nivell igual d’alt que abans de la lesió. I això és molt important, per la confiança que li proporciona a ell i per la que dona a la resta de l’equip.”

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El número 1

Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia… El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.

És Ter Stegen el millor porter del món? Segurament per al seu equip sí. Quasi insuperable en l’un contra un i solvent amb la pilota als peus, reuneix les qualitats imprescindibles per defensar la porteria blaugrana. En tot cas, no són pocs els que el consideren el número 1. Un d’ells és Santi Cañizares. “Oblak juga més còmode que ell en l’Atlético. No vull treure cap mèrit a l’eslovè, però la conducta defensiva del seu equip no la tenen ni el Real Madrid de Courtois, ni el Barça de Ter Stegen. Per a mi, la porteria més difícil, ara mateix, és la del Barça. Per això dono més mèrit a Ter Stegen que als altres dos”, explicava als micròfons de la Cadena Cope l’exporter del València, el Celta i el Real Madrid.

Com no podia ser d’una altra manera, Ronald Koeman també el té en molta consideració. “La nostra sort ha estat tenir Ter Stegen. Gràcies a ell hem aguantat. Una vegada més ha demostrat que és un gran porter. Ha estat perfecte. Fa una setmana que s’entrena bé i hem vist que es trobava en forma”, deia després del Barça-Dinamo, justificant la titularitat de l’alemany. Mai se sabrà què hauria passat si hagués sabut que Ter Stegen estaria tan exigit en el seu retorn; sigui com sigui l’holandès no va dubtar a fer seure Neto, que, al marge de l’errada de dissabte a Vitòria, havia complert amb bona nota com a porter titular.

Segons el parer d’Albert Jorquera, porter del FC Barcelona entre el 2003 i el 2009, la decisió de Koeman va ser la correcta. “La va encertar donant la titularitat a Ter Stegen. Si feia uns dies que s’entrenava i estava en condicions, havia de jugar”, assegurava ahir, consultat per aquest diari. Un altre porter format a la Masia, ara tècnic assistent d’Òscar Garcia en el Celta, Rubén Martínez, considerava que l’actuació de Ter Stegen “era d’esperar, donat el seu nivell.” En conversa amb L’Esportiu, Martínez assenyalava que abans que un porter torni a jugar després d’una lesió cal assegurar-se molt bé que no hi pot haver una recaiguda. “Nosaltres [el Celta] hem tingut el cas de Rubén Blanco, que va reaparèixer després de tres mesos… Però era una lesió més complicada.” Finalment, Rubén Martínez subratllava el fet que Ter Stegen oferís la seva millor versió: “Va mostrar un nivell igual d’alt que abans de la lesió. I això és molt important, per la confiança que li proporciona a ell i per la que dona a la resta de l’equip.”

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: