El nostre judici i la nostra obra (1909)

ABANSD’ARA

De l’editorial d’El Poble Català (8-XI-1909) dirigit per Pere Corominas (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, 1939). Feia 15 dies -ara fa 110 anys- que havien afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 – Barcelona, 1909), acusat d’instigar la Setmana Tràgica del juliol del 1909. Aquella revolta va motivar la suspensió de diversos diaris.

Després de tres mesos de portar la mordassa, torna El Poble Català a la vida pública amb la força més gran que donen sempre les persecucions injustes. Els que esperaven atuir-nos amb la baixa acció d’un abús d’autoritat inqualificable, hauran de confessar que les armes de què s’han valgut, per traïdores que siguin, no sempre maten. […] El nostre diari rebé l’ordre de suspendre la publicació a dintre d’una situació jurídica excepcional creada per la suspensió de les garanties constitucionals i la declaració de l’estat de guerra, sense haver-se resistit a les ordres que l’autoritat dictava, ni haver comès en la curta durada d’aquella nova situació cap acte que a judici de la pròpia autoritat fos mereixedor d’una denúncia o d’una pena. […] Després de la revolta de juliol va desencadenar-se a Catalunya i principalment a Barcelona una mena de terror governamental, revolució sordament ordenada contra les llibertats públiques, règim de baixes delacions i de fosques venjances […] Les presons s’omplien de perseguits, amb una mica de paper i un raig de fel n’hi havia de vegades ben bé prou per fer agafar un home, per tancar un círcol de propaganda, qui sap si per fer plegar un diari. […] Per nosaltres la tradició catalana és la llibertat; lo que s’adiu més amb el nostre caràcter, una vida d’ampla tolerància en la pau d’una democràcia civil. En el camp de l’acció política hi veiem posicions que es poden conquistar, i per això volem que el poble s’organitzi contra totes les oligarquies i s’apoderi del govern, avui de les ciutats, demà de les províncies, així que es pugui de la nació i de l’Estat. El nostre catalanisme és la raó més fonamental d’aquest sentiment d’alliberadora democràcia. Perquè estimem a Catalunya, perquè la volem veure triomfant plena de força, treballarem encara amb més fermesa en fer-la expressió superior de les més nobles llibertats. Nosaltres creiem que les formes democràtiques seran el millor vehicle dels ideals autonomistes i que les altres democràcies espanyoles estimaran més a Catalunya quan la vegin marxar per camins d’alliberament. L’obra d’aquells romàntics que enderrocaren l’absolutisme i que no veieren en les lluites constitucionals altre problema que una qüestió de garanties dintre de les quals la societat s’encaminaria tota sola a una feliç harmonia d’interessos humans, nosaltres hem de continuar-la i completar-la. […] Treballem amb constància, organitzem-nos poderosament i no donem mai un pas sense saber que no hem de posar en perill aquest ordre de llibertat que hem heretat dels nostres pares i que nosaltres hem d’estar resolts a conservar i a millorar.

Més continguts de

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: