El ‘no-pas al costat’ de Puigdemont

Gairebé al límit del termini establert per a la presentació de candidats a la presidència de la Generalitat en les primàries de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont va aclarir l’enigma: serà el líder de la llista de la formació en les pròximes eleccions al Parlament encara que no serà el candidat a la presidència, un lloc que es disputaran Laura Borràs i Damià Calvet. Puigdemont no fa un pas al costat, com va ser el cas d’Artur Mas el gener de 2016, i no vol repetir la fórmula que tornarà a Catalunya si és investit president i que es va revelar inviable el 2018.

En el fons, el que també fa Puigdemont és protegir-se dels discursos de l’oposició que el puguin acusar que l’altra vegada ja va dir que tornaria i, al final, no ho va fer, encara que fos perquè la seva sessió d’investidura no va arribar mai a produir-se. Falta que es defineixi la seva ubicació precisa en la candidatura, cosa que dependrà de diversos factors, entre altres, la posició del guanyador o guanyadora de les primàries. Les opcions que semblen més probables és que encapçali la candidatura per Barcelona o per Girona, una opció, aquesta última, que sempre ha estat del seu grat i que, a la fi, ha facilitat que no es despengés de les llistes, una cosa que molts dirigents de la formació han donat per feta aquests últims dies.

En qualsevol cas, Puigdemont tindrà el paper més destacat a la campanya electoral encara que només sigui perquè la seva participació no serà intermitent sinó molt activa ja que la intenció és que fixi durant aquells dies una residència estable a la Catalunya Nord. Borràs i Calvet coneixen la situació perfectament i no plantegen un problema sinó al revés ja que confien plenament en la seva potència electoral. El duel entre Borràs i Calvet, que es dilucidarà el 28 i 29 de novembre, enfrontarà dos polítics clarament diferenciats: la primera, candidata en dues eleccions espanyoles, parteix aparentment amb avantatge i la seva figural respon més a priori al que és la nova formació. Però Calvet fa temps que es prepara, aglutina sectors importants procedents de l’antiga Convergència i del PDeCAT, té l’aval dels consellers presos Jordi Turull i Josep Rull, entre d’altres, i coneix fil per randa els mecanismes d’un partit polític.

Amb aquest moviment, el perfil de la llista electoral de Junts queda si més no orientat encara que la formació va diversos passos darrere del seu principal adversari electoral. Esquerra Republicana té definit el líder de la llista i el presidenciable, que ja no hi ha dubte que serà Pere Aragonès després del moviment oficial realitzat el cap de setmana. Aragonès no tindrà rival a Esquerra i el partit republicà té la maquinària electoral perfectament greixada. Oriol Junqueras no anirà a la llista per la impossibilitat de fer-ho arran de la sentència del Suprem que a més de mantenir-lo a la presó el va inhabilitar. Tanmateix, la presó tindrà un paper actiu ja que els càlculs del partit són que aquella quinzena de febrer –les eleccions seran el 14, diumenge-, Junqueras i Raül Romeva disposin d’almenys una setmana per poder fer campanya al carrer. Quant a la secretària general, Marta Rovira, falta per definir no el seu paper en la campanya, que serà important, sinó la seva presència en la llista amb un paper molt rellevant o simbòlic. L’opció que anés de número dos d’Aragonès no sembla del tot descartada.

Resumint: els daus per desempatar o no l’actual pols per l’hegemonia al món independentista han començat a rodar.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: