El negre de Banyoles, els de Lleida i els dels EUA

Quatre d’octubre de l’any 2000. Parc Nacional de Tsholofelo a Gaborone, capital de Botswana. Amb la presència de diversos representant oficials, són enterrats amb honors d’heroi nacional els ossos d’un cap de tribu d’aquella zona que havia estat dissecat l’any 1830 i que el 1916 havia estat comprat pel museu Darder de Banyoles per ser exposat a l’anomenada Sala de l’Home.

Durant 84 anys, aquell cos conegut com “El negre de Banyoles” va ser en una vitrina amb la pell untada en betum perquè semblés encara més negre, vestit amb un tapall ridícul i sostenint una llança. Llevat de dues persones, ningú ho va trobar estrany. El primer va ser Frank Westerman, un estudiant holandès que l’any 1983, quan tenia 19 anys, va anar a petar a Banyoles, va veure la figura i el 2007 va acabar escrivint el llibre titulat “El negre i jo”. L’altre va ser el metge Alphonse Arcelin, català d’origen haitià resident a Cambrils, que arran la celebració de les proves de rem dels JJOO del 92 a la capital del Pla de l’Estany va conèixer l’existència d’aquell guerrer que, després d’enterrat es va saber que realment era sud-africà. O sigui, després de l’escarni, el pobre home no està ni enterrat a la seva terra.

Arcelin, militant del PSC i regidor del seu poble, va moure cel i terra per retirar el cos de l’exhibició pública. Aconseguir-ho li va costar 8 anys. Plens d’incomprensió, buit, silenci general i que alguns arribessin a tractar-lo de boig. I, no cal dir-ho, sense cap suport polític. Els banyolins i els catalans trobàvem molt normal tenir una persona exposada en un museu. I davant d’això, només una pregunta: Imagina un senyor de Manlleu dissecat i exposat en un museu de Dakar?

Juny del 2020. Keita Baldé, jugador de futbol català d’origen senegalès actualment al Mònaco, intenta trobar allotjament per a 200 temporers que, sense sostre i sense menjar, dormen pels carrers de Lleida. Es posa en contacte amb diversos establiments i s’ofereix a pagar l’estada per avançat, però la resposta que rep dels propietaris són excuses per no obrir i d’altres ni això. La Federació d’Hostaleria ja ha dit que darrera d’aquesta situació no hi hem de veure cap mena de racisme, que ningú ha contactat amb ells i que es planteja denunciar el jugador perquè ha parlat malament del gremi. Mentre s’aclareix què ha passat exactament, el cas és que 200 persones d’origen senegalès eren al carrer i que només ara, quan el cas s’ha convertit en mediàtic, s’estan trobant llocs on puguin dormir i menjar sota un sostre. I perquè els hi paga el senyor Baldé.

I mentre, un munt de catalans que no van dir res quan el cas del Negre de Banyoles, ni han dit res ara del que està passant a Lleida, s’omplen la boca d’antiracisme, sí, però mirant als EUA. Escolti, naturalment que és una vergonya que al país líder del món algú, pel sol fet de ser negre, tinguis més possibilitats que un blanc de no tornar a casa perquè un grup de policies t’assassina, et fot una pallissa que t’envia a l’hospital, et deté arbitràriament o, simplement, t’humilia. I, esclar, que cal denunciar-ho. Però cal denunciar tot el racisme.

Sí, ja sabem que anar contra Trump és molt “guais” (sí, perquè aquests són dels que encara diuen “guais”). I que fa molta gràcia dibuixar-lo com si fos l’oncle Sam. O com un vaquer. I que és molt enrotllat repiular proclames en contra seu, algunes de les quals estaria bé que ens les apliquéssim nosaltres. Però abans d’acabar amb el racisme als EUA, que està molt bé i és molt lloable, no seria sobrer dedicar una estoneta a acabar també amb el d’aquí. Tot i saber que sempre llueix més practicar el “postureig” antiTrump perquè fa molt més ciutadà del món.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: