El ‘mastergate’, pas a pas

Rate this post

El 21 de març de 2018 va saltar l’escàndol. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, havia obtingut el Màster de Dret Públic de l’Estat Autonòmic sense cursar gairebé la meitat dels crèdits a la Universitat Rei Juan Carlos (URJC). Cifuentes no va presentar el seu Treball de final de Màster, que suposa el 24 dels 60 crèdits del postgrau, ni tampoc una assignatura de 3 crèdits “El Finançament de les comunitats autonòmiques”.

La polèmica va estar en el canvi de notes. Cifuentes havia deixat de cursar les dues assignatures el 2012, per la qual cosa a l’expedient acadèmic sortia un NP (NO presentat). El 2014, aquestes dos notes van canviar sobtadament a NOT (Notable). Dies més tard, la Presidenta de Madrid va recollir el seu títol a la Universitat Rei Joan Carles i va aprofitar per fotografiar-se amb diversos responsables de la universitat.

La universitat va defensar Cifuentes

El mateix dia que va saltar la trampa de Cristina Cifuentes, la Universitat Rei Joan Carles va sortir a donar explicacions. El rector de la universitat, Javier Ramos, juntament amb Pablo Chico de la Cámara, professor de l’assignatura i Enrique Álvarez Conde, professor que “dirigia” el Màster de Cifuentes va atribuir la polèmica a un “error administratiu”.

Javier Ramos va explicar que la presidenta havia cursat ambdues assignatures i que els NP (no presentat) que apareixen al document presentat per El Diario.es van ser posteriorment rectificats a NOT (Notable) quan al 2014 Cifuentes pretenia recollir el títol. La universitat va explicar que es va comprovar la nota de les assignatures i es expedió Màster.

 

Cifuentes es va defensar en un vídeo

Cristina Cifuentes es va defensar aquell mateix dia des del seu despatx a La Puerta del Sol. La Presidenta es va gravar en directe via Twitter per donar explicacions. “En La Puerta del Sol, continuo treballant després d’una dia d’atacs falsos que no aconseguiran desanimar-me” assegurava Cifuentes al titular del vídeo.

La Presidenta mostro les notes del màster on apareixien les dues assignatures aprovades amb un notable tal com havia defensat l’URJC. Els dubtes no van deixar d’envoltar-la ja que el document no demostrava la seva innocència.

 

 

Dues de les tres actes del màster van ser falsificades

Mentre Cifuentes i la universitat intentàven convèncer de la innocència de la Presidenta, va tornar a sortir a la llum un altre escàndol que s’afegia a la trama. Dos dels tres actes que sortien al document del tribunal que “va qualificar” el Treball de Final de Màster (TFM) eren falses. Alicia López de los Mozos i Clara Souto no van firmar cap document relacionat amb el suposat TFM presentat per Cifuentes al juliol de 2012. La data de la defensa del treball, a més, coincideix amb el dia en què Cristina Cifuentes celebrava juntament amb la Selecció Espanyola de Futbol l’Eurocopa aconseguida el dia anterior.

imatge sense titulo

 

Cifuentes va comparèixer en l’Assemblea de Madrid en un ple extraordinari

14 dias després que esclatés la polèmica, Cristina Cifuentes es va defensar en l’Assemblea de Madrid en un ple convocat expressament per aclarir el cas.

La Presidenta va advertir que no anava a dimitir ja que el seu postgrau era “real i legal”, i va assegurar que “no hi ha falsedat o falsificació ni en les meves qualificacions ni en el meu currículum”.

Les proves que va aportar Cifuentes van ser el pagament de la matrícula, un document amb les assignatures cursades i l’expedició del títol. També va aportar un correu en el que un professor demanava el canvi de qualificació dels seus assignatures, i per argumentar que era un error comú de la universitat, va llegir correus actuals d’alumnes que sol·licitaven tramitis semblants.

El que no va aportar Cifuentes va ser el seu Treball de Final de Màster, ja que segons va dir “l’estava buscant”.

La seva defensa no va convèncer l’oposició, que va demanar la seva dimissió

La seva compareixença en l’Assemblea davant l’oposició no li va servir de gaire a Cifuentes. Les contradiccions de la presidenta van iniciar el debat sobre una moció de censura impulsada per Podemos. El partit d’Iglesias va ser el més crític amb el cas. Lorena Ruíz-Huertas, diputada de Podemos a la Comunitat de Madrid, va recordar a Cifuentes que els seus “suposats” companys no la recordaven a l’aula. “Ningú no la creu; la seva carrera política ha acabat” li va dir de forma contundent la podemita.

El PSOE es va mostrar també a favor de la moció. El seu líder a Madrid, Ángel Gabilondo, va acusar Cifuentes de “canviar el seu discurs segons anaven sortint les informacions”. El socialista va qualificar d'”inversemblant” que la polèmica sobre el màster només fossin “errors de transcripció administratius” i no una trama que tingués una presumpta implicació del personal administratiu i docent.

La moció no va arribar a bon port perquè Ciutadans no la va contemplar. El seu portaveu, Ignacio Aguado, va apostar per una investigació de la cambra legislativa malgrat reconèixer “la contradicció que suposa que Cifuentes cursés un postgrau que suposa tal temps d’estudi, al mateix temps que la Presidenta era Delegada del Govern a la Comunitat de Madrid.”

El director del màster va reconèixer que s’havia falsificat l’acta

El director del màster, Enrique Álvarez Conde, va reconèixer el 6 d’abril que, efectivament, s’havia falsificat l’acta que aprovava el TFM de la líder del PP de Madrid.

Segons va publicar El Confidencial, el rector de la Universitat, Javier Ramos, va pressionar Conde per redactar una acta que avalés la Presidenta de Madrid. El director del màster va tardar només tres hores a redactar-lo. El resultat va ser la falsificació de les firmes de, almenys, dues de les tres que presenta l’acta. En el cas de Clara Souto i Cecilia Rosado ni tan sols no tenen plaça en la propietat a la Universitat pública madrilenya. Aquest document va ser el que Cifuentes va presentar en la seva defensa.

Ciutadans feia pressió i el PP va acceptar la investigació

El Partit Popular va acceptar la creació d’una comissió d’investigació que Ciutadans havia proposat. El suport del govern dels populars a Madrid, Ciutadans, havia donat un ultimàtum de 48 hores al PP perquè acceptés la comissió si no volien que, com Podemos i PSOE, demanessin la dimissió de Cristina Cifuentes.

“Una vegada presentada la iniciativa d’una creació de Comissió d’investigació davant la Taula de l’Assemblea de Madrid, i si és conforme al reglament al seu objectiu i les seves normes, donarem suport a la seva creació, com sempre” va anunciar el Partit Popular en el seu compte oficial de twitter de la Comunitat de Madrid.

 

 

Les proves acorralaven Cifuentes

Enmig de la investigació, el 10 d’abril una de les professores que “van firmar” l’acta del Treball de Final de Màster, va assegurar a la policia tenir gravades amenaces del director de l’Institut de Dret Públic (IDP), Enrique Álvarez Conde, perquè participés en la falsificació de l’acta.

El mateix dia va dimitir la subdirectora de l’IDP, Laura Nuño, per tota la polèmica generada al voltant de la Universitat Rei Juan Carlos. Nuño, a més, va assegurar que la seva firma, també estampada en un document on es validaven assignatures a la Presidenta de la Comunitat de Madrid, no s’assemblava “en res” a la seva.

Cristina Cifuentes renuncia al màster

Cifuentes ha renunciat avui mateix, 27 dies després que esclatés la polèmica, al Màster en Dret Autonòmic de la Universitat Rei Juan Carlos. Embolicada en una polèmica que començava a sobrepassar-li per tots costats, la Presidenta de Madrid ha decidit, lluny de dimitir i deixar el seu càrrec, renunciar a un títol que segons les proves mai no ha obtingut.

Malgrat renunciar al màster, Cristina Cifuentes ha assegurat que “no ha comès cap il·legalitat”. La líder popular ha culpat de la situació a la Universitat Rei Juan Carlos ja que, segons ha dit en una carta el rector de la universitat, “he complert els requisits que la Universitat em va posar per aconseguir l’esmentat títol”.

Ha considerat que, si hi ha hagut irregularitats, han estat de tipus administratiu “absolutament alienes” a ella.

Cifuentes també ha demanat disculpes a la seva carta. “Si em vaig equivocar, i en aquell moment vaig haver de rebutjar les facilitats que m’oferia la universitat, demano disculpes a qualsevol que hagi pogut sentir-se ofès. Com ja he dit, només em va moure a participar en aquest màster el meu interès per ampliar coneixements malgrat les dificultats personals que m’impedien de cursar-lo en un règim ordinari. En cap moment no vaig pretendre treure avantatge llavors d’aquest màster, ni pretenc treure’l en el present o en el futur”.

Anar a la font
Helena Gómez

Powered by WPeMatico

Translate »