El Macba llueix la seva col·lecció amb una exposició permanent i “dinàmica”

Rate this post

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha inaugurat aquest dimecres una nova presentació de la seva col·lecció. L’exposició Un segle breu: Col·lecció Macba ocupa tota la primera planta del museu i ha arribat per quedar-s’hi un llarg període de temps, durant el qual la presentació anirà renovant el contingut. L’exhibició dels fons del museu proposa un recorregut cronològic, des dels últims anys vint i fins a l’actualitat, i conté grans peces de la col·lecció, d’artistes com Calder, Jean-Michel Basquiat, Joan Miró, Jorge Oteiza, Antoni Tàpies o Joaquín Torres-García. “La presentació permanent de la col·lecció és central en la nostra estratègia, 30 anys després el museu està en condicions de fer aquest relat”, ha manifestat el seu director, Ferran Barenblit. 

Tàpies/MACBA

Comissariada per l’equip del Macba, la nova presentació inclou moltes de les obres més emblemàtiques de la Col·lecció, en un seguit d’àmbits dedicats a les etapes cultural i socialment més significatives del segle XX i principis del XXI. “Tenim data d’inici però no de final”, ha dit el director del Macba, Ferran Barenblit, sobre la intenció del museu amb aquesta mostra.

Presentar la col·lecció de forma “permanent” és un “punt central” en l’estratègia “futura” del museu. “Després de 30 anys de col·leccionisme, el museu està en disposició de fer la narració d’aquest segle curt; una narració sempre canviant i dinàmica”, ha matisat Barenblit. I és que la presentació s’anirà modificant amb el temps, i hi haurà canvis de peces i de sales, “perquè no hi ha una sola manera d’explicar les coses”. 

MACBA

Barenblit ha destacat que aquesta transformació permanent es farà mantenint algunes lògiques. La primera, la idea que una visita al Macba permeti sempre fer “un transcurs per aquest segle breu”, per la història de l’art del segle XX i XXI. “No volem renunciar-hi”, ha dit. L’altra, no oblidar la línia de qüestionament de la realitat i de diàleg amb aquesta a través d’un art “que reclama el paper polític dels artistes i de l’espectador”. 

L’exposició arrenca l’any 1929, i recull el testimoni de la ruptura amb les formes d’art establertes en les primeres dècades del segle XX. “La col·lecció del Macba és sobretot posterior, però tenim la possibilitat de mostrar aquell assaig de modernitat amb la qual es dialoga després”, ha apuntat el director. 

foto 3403237

La mostra avança després cap al nus de la col·lecció, dels anys 60 i amb el fil del maig del 68, per avançar després cap a les dècades dels 70, 80, 90 i les dues primeres del segle XXI. Al llarg d’aquest recorregut, el Macba exposa algunes de les obres més emblemàtiques de la seva col·lecció. S’hi troben obres d’Alexander Calder, Joaquín Torres-García, Eugènia Balcells, Jean-Michel Basquiat, Guerrilla Girls, Juan Muñoz, Joan Miró, Jorge Oteiza, Ewerker Collective, Sanja Ivekovic o Miralda, entre molts altres. 

Confiança en l’ampliació a la Capella de la Misericòrdia

En un altre ordre de coses, Ferran Barenblit s’ha referit aquest dimecres al projecte pendent d’ampliació del Macba a la Capella de la Misericòrdia, aprovat pel patronat del museu fa cinc anys. 

“Seguim treballant en el projecte d’ampliació. Mantenim el pla inicial i creiem que és possible”, s’ha limitat a valorar Barenblit. La ampliació es troba actualment aturada a l’espera que es desencalli la reubicació del CAP Raval Nord, un destí del qual podria ser precisament la Capella de la Misericòrdia.

Anar a la font
La Llança

Powered by WPeMatico

Translate »