El jutge de la causa de Torra rebutja la seva pròpia recusació perquè es fonamenta en motius “imaginaris i il·lusoris”

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa del president de la Generalitat, Quim Torra, per la polèmica dels llaços grocs a la façana dels edificis de la Generalitat, ha rebutjat la seva pròpia recusació. La defensa de Torra havia presentat una recusació contra el jutge, Carlos Ramos, al·legant que no era imparcial: no obstant, la llei permet als jutges instructors inadmetre determinades recusacions quan aquestes no compleixin certs requisits i, fent valer aquesta norma, Ramos ha impedit l’admissió a tràmit de la seva pròpia recusació, en considerar que tenia errors de forma i, a més, està fonamentada en motius “imaginaris i il·lusoris”. 

El jutge també ha acusat la defensa de Torra de cometre “frau processal” i un “notori abús de dret” per intentar apartar-lo com a jutge del procediment, “simplement per no haver resolt en l’únic sentit que estava disposada a admetre la part recusant”, i també “amb l’objectiu de dilatar indegudament la tramitació de la causa”. La defensa del president (acusat de desobediència) té previst presentar una queixa el pròxim 19 de juliol contra la inadmissió de l’escrit de recusació del jutge.

La defensa de Torra va argumentar en la recusació que la resolució del magistrat és “clarament prejutjadora” i que “el mou un especial interès que s’assegui a la banqueta dels acusats”. El jutge, en canvi, opina que la defensa no aporta cap principi de prova vàlid que serveixi per justificar la seva petició de recusació, és a dir, que demostri que hi ha un suposat interès directe o indirecte en aquesta causa. No accepta que la declaració de Torra sigui una prova ni tampoc la interlocutòria del 27 de juny que deixava Torra a un pas de judici. Els motius que conclou la defensa, diu, són “irreals, inventats i arbitraris”. 

L’escrit recorda que havia d’emetre una resolució per establir si existien o no indicis suficients de la presumpta comissió del delicte de desobediència, i en el seu relat va utilitzar termes com ara “indiciàriament”, “provisionalment” o “presumptament”. “Només una lectura desenfocada o interessada podria ometre la consideració d’aquests condicionants i entendre que el relat podria contenir una declaració de culpabilitat”, diu Ramos, que insisteix que la resolució “no conté cap declaració de culpabilitat, sinó un judici indiciari, presumpte i provisional d’acusació”.

D’altra banda, insisteix qque la Junta Electoral és l’autoritat que ha de resoldre els conflictes electorals, d’acord amb la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), i per tant insisteix en el “sotmetiment” de la Generalitat i del seu president a les seves decisions. La defensa negava que es pogués considerar la JEC una autoritat superior a la del president de la Generalitat.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: