El Jamboree celebra un quart de segle amb la millor música negra

Rate this post

El 1993, Mas i Mas va fer-se càrrec del Jamboree, un mític local de la plaça Reial, i des d’aleshores aquesta es va convertir en el lloc de trobada dels amants de la música negra de Catalunya i una de les sales més emblemàtiques de jazz d’Europa. Ara, per celebrar els 25 anys d’aquella data, s’ha volgut fer una àmplia programació, que inclourà un gran concert de Nadal al Teatre Tívoli, el 17 de desembre, amb la Clarence Bekker Band. La celebració especial es farà amb el patrocini de San Miguel, col·laborador habitual del local de la plaça Reial.

Clarence Bekker Jamboree ACN

Clarence Bekker al Jamboree. Foto: ACN.

Un dels grans a Barcelona

La programació d’aquesta celebració inclou alguns músics dels clàssics del gènere, i també alguns dels grups revelació d’aquest estil. Joan Mas, artífex de la iniciativa, ha explicat que Bekker, l’estrella d’aquest any, és “un dels grans” que “tenim la sort de tenir a Barcelona”, gràcies al que es pot gaudir dels seus habituals concerts del dijous que “fan feliç a tothom”.

Bekker, del carrer als escenaris

L’holandès Clarence Bekker és una de les figures destacades d’aquest aniversari. La contundent veu vibrant de Bekker, que es va passar un bon temps tocant al carrer, a Barcelona, abans de donar el salt als escenaris, serà la protagonista del gran concert del Tívoli. Bekker, nascut a Surinam, ara dirigeix la seva banda, en la que l’acompanyen Carlos López i Francisco Guisado “Rubio”. Bekker oferirà la seva particular visió dels grans clàssics de la música negra, i ja ha anunciat alguns dels temes del concerts que oferirà, com In my Mind. També ha promès la seva emocionant versió de l’Al·leluia de Leonard Cohen. I hi haurà un gran nombre d’artistes convidats que participaran en el concert: el Little Gospel Choir, Désiree Diouf, Sheri Masala & Masala Bollywood Dancers, Barbara Palacín & Barbara Rosa Dansa…

01 i 2 desembre txell sust august tharrats trio

Txell Sust & August Tharrats Trio.

25 anys del Txell Sust & August Tharrats Trio

A més a més del gran concert al Tívoli, la programació del Jamboree s’enriquirà amb alguns concerts especials, sobretot amb l’arribada de músics estrangers. Aquest cap de setmana, l’1 i 2 de desembre, actuarà la Txell Sust & August Tharrats Trio una formació de jazz-blues-swing que va néixer alhora que el nou Jamboree, i que també celebra 25 anys, que presentarà els seus temes de la nova etapa. El dia 8 el pianista nord-americà Aaron Abernathy, net del lloctinent de Luther King, Ralph Abernathy, oferirà un gòspel amb tocs de funk, amb influència de Prince i James Brown.

ignasi terraza randy greer

Ignasi Terraza i Randy Greer.

El 25 de desembre swing, swing, swing

El dia 18 actuarà el contrabaixista argentí Horacio Fumero amb el tocaor Pedro Javier González, amb temes de les dues bandes de l’Atlàntic. El 19 serà el torn del nord-americà Julian Vaughan (ex bateria de Princess of Time), amb el violoncel·lista Paul Stouthamer i el saxofonista Paul Stocker. Els dies 25 i 26 de desembre, en plenes festes, després dels torrons, el pianista Ignasi Terraza, un dels habituals del local de la Plaça Reial, actuarà amb Randy Greer, descendent de Nat King Cole. Oferiran nadales catalanes i nord-americanes a ritme de swing, algunes de les ja gravades al seu àlbum El 25 de desembre, swing, swing, swing…

18 09 01 jamboree the secret investments by marta vilardell 25 e1542186447259

Foto: Marta Vilardell.

La casa gran del jazz

El Jamboree presumeix de no haver deixat mai de programar un concert cada nit, durant 25 anys, tot i que durant una època va programar flamenc i rumbes, el que Joan Mas considera “el jazz nostre, el jazz dels gitanos”, perquè “té el mateix esperit que el jazz”. Per aquesta petita gran cava de jazz de la plaça Reial, des del 1960, hi han passat artistes de primera línia com Chet Baker, Tete Montoliu o Stéphane Grappelli. El Jamboree fins i tot va organitzar un mític concert d’Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música. Durant els grisos anys del franquisme, el Jamboree va ser un reducte de modernitat i de llibertat, i va ser el planter on es van formar grans músics locals. I continua fins avui la seva tasca de promoció dels joves talents: per aquesta cava hi passen tant grans músics internacionals com promeses del jazz local. Núria Feliu, que havia actuat a aquest establiment, va qualificar aquest petit local de “casa gran del jazz i de la música”. Joan Mas, propietari del local, presumeix que també sigui un local de ball, tot i que per a alguns puristes, combinar el jazz amb la música sigui “un pecat”. I també es mostra molt satisfet d’haver fet un local “amb barreja racial”, “on tothom si sent a gust”.

El crim dels existencialistes

Un dels personatges mítics del Jamboree va ser la cantant negra nord-americana Gloria Stewart, que va arribar a Barcelona el 1959 i ben aviat es va integrar als Jazz Brothers, el grup resident del Jamboree. Però el 1962 va veure’s implicada en el cas del “crim dels existencialistes” o “crim del carrer Aragó”. Un grup de nord-americans que vivien en una mena de comuna a Eivissa van organitzar un atracament a un fabricant de llums del carrer Aragó. L’encarregat del robatori va topar amb la resistència del fabricant i va matar-lo amb una maça de picar carn i amb un ganivet. La policia va interrogar Gloria Stewart perquè coneixia algun dels membres del grup, i tot i que no havia participat en els preparatius del crim, va ser expulsada del país per no tenir la residència en vigor. I el Règim va aprofitar els fets per desprestigiar el jazz. Els fets van inspirar la pel·lícula Tuya siempre de Manuel Lombardero, i el llibre de Pere Pons El cas Jamboree: eterna Gloria.

 

Foto de portada: Aaron Abernathy.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »