El Govern vol oferir entre 800 i 1.000 places més a les facultats d’infermeria

El tsunami de la segona onada ha posat de relleu un problema que els sindicats d’infermeria porten denunciant des de fa anys: falta personal. De fet, si mirem la mitjana, a Catalunya n’hi ha 6,2 per cada 1.000 habitants, per sota de l’Europea que se situa en 8,5 i lluny de la Noruega amb 14. A Espanya les dades són encara més catastròfiques i amb prou feines s’arriba al 5,7. Per això, des del Govern s’ha marca tun projecte ambiciós perquè el volen resoldre a curt termini i les condicions, ara canviar-les de cop, sembla una quimera. 

Amb l’objectiu d’incrementar les 46.000 infermeres que hi ha ara en actiu, Montserrat Gea, directora general de Professionals de Salut, ha donat les línies generals: “Es necessiten entre 800 i 1.000 places a les universitats per la sanitat pública. Som conscients que aquestes facultats estan infradotades i haurem de treballar a nivell pressupostari”. El nombre de places actual de primer curs està marcat en les 1.878. D’aquestes, 1.190 se’n van a la funció pública i 688 a la privada. Malgrat les presses, el temps va a la contra ja que en els propers anys es preveuen jubilacions que poden arribar al 30% de l’estructura actual.

Una de les especialitats que més ha augmentat, fins arribar al 200%, és la geriàtrica. Cal saber quantes infermeres necessiten incorporar al sistema i el repte és poder estabilitzar la ràtio fins arribar a la mitjana europea actual, 8,5 per cada 1.000 habitants. Més enllà del factor universitari, també hi ha altres línies d’estratègia que es posen en marxa i s’han detallat en una entrevista a TV3.

El retorn del personal a l’estranger

El Sindicat d’Infermeria de Catalunya ha preparat un pla de retorn d’entre 1.600 i 2.000 infermeres que són a l’estranger i va fer arribar a l’administració dijous passat. Gea admet que desconeix la proposta i encara no se l’ha mirat però va en la línia del que defensa el delegat del sindicat, David Oliver Vilar.  Actualment hi ha 8.000 infermeres espanyoles treballant a l’estranger, d’aquestes es calcula que 2.000 són catalanes i a través del pla que han elaborat afirmen que poden assumir el repte de que puguin tornar a treballar a casa seva.

Com fer-ho? D’entrada canviant la situació actual: “Quan es graduen, demanen feina i a qualsevol àmbit de la sanitat se’ls posa sobre la taula un contracte d’un dia, una setmana i si té sort un mes. Si vol formar-se, ha de posar de la seva part i el seu temps i si vol especialitzar-se pot ser un autèntic calvari. Haurà de viure amb els pares perquè el sou és dels més baixos del món“, explica Oliver.

És en aquest instant quan entren les agències d’arreu del món i s’interessen amb el perfil d’aquestes infermeres: “Garanteixen un contracte indefinit des del primer dia, si volen especialitzar-se va a càrrec de l’empresa i el sou arriba a doblar-se o triplicar-se. Vosaltres què faríeu?”. Sembla que la resposta és evident.

Des d’aquest col·lectiu sanitari adverteixen que la situació és límit i s’ha denunciat des del 2011. El risc és la saturació física i mental, que es col·lapsi la sanitat i per tant “fracassi la societat”, adverteix Oliver. En aquest àmbit, l’administració afirma que també haurà de treballar i posar fil a l’agulla.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: