El gir verd de Repsol convenç

La petroliera Repsol va tancar el 2018 amb un benefici net de 2.341 milions d’euros. No ho podrà repetir el 2019, que tancarà amb números vermells. I la culpa és del CO2. La companyia que presideix Antoni Brufau ha corregit els valors d’alguns dels seus actius, bàsicament d’exploració i extracció de petroli i gas als Estats Units i el Canadà, per alinear-los amb els objectius de l’Acord de París. L’impacte inicial de la correcció són 4.800 milions d’euros directes en el compte de resultats del 2019. Per tant, més del doble del que va guanyar l’any passat. El cop, per bé que només comptable, és eloqüent: l’emergència climàtica ja passa factura a les empreses.

Iberdrola i Endesa diuen adeu al carbó amb un alt cost i elevades inversions en renovables

Iberdrola i Endesa diuen adeu al carbó amb un alt cost i elevades inversions en renovables

La clau per convertir Repsol en una energètica verda, segons explica la companyia, passa per reforçar l’aposta per la generació renovable, modificar processos industrials sobretot en la química i el refinament, i valoritzar el CO 2. Els plans de Repsol són força ambiciosos: reduir un 10% les emissions per al 2025, un 20% el 2030, un 40% el 2040 i arribar a zero emissions el 2050. Per complir aquest objectiu, la petroliera espera que la tecnologia li permeti reduir un 70% les emissions directes, i la resta compensar-ho amb reforestacions i altres mesures, com la tecnologia de captura del CO2.

És creïble, aquest gir? Tant el mercat com els grups d’interès en el terreny mediambiental han rebut la proposta millor del que es podia esperar. Carbon Tracker, un dels principals think tanks sobre el canvi climàtic, indica que “sembla que l’empresa ha anat més enllà que altres companyies a l’hora de reflectir adequadament el repte de la descarbonització en el seu negoci, incloent-hi les àrees clau”. També destaca un canvi significatiu en la retribució de la direcció, que passa d’una retribució variable en funció dels beneficis a una retribució variable en funció de la descarbonització. Ara Repsol lliga un 40% de la retribució dels seus directius a aconseguir els objectius de rebaixa d’emissions.

Objectius màxims

La petroliera -ara per ara la segona empresa espanyola en el rànquing d’emissions- ha fet un pas més que moltes de les seves rivals. La neutralitat en les emissions que proposa per al 2050 no és només en els seus processos industrials, sinó també en l’ús dels productes que ven. És la màxima aplicació dels compromisos de l’Acord de París, i especialment agosarat per a una companyia que ven productes com gasolina i gasoil.

Per a Carbon Tracker això és significatiu perquè hi ha altres empreses del sector que prometen rebaixar la intensitat mitjana de les seves emissions, compensant-ho per exemple amb renovables, però en termes absoluts acabaran emetent més gasos a l’atmosfera. El think tank apunta que Repsol “sembla ser la primera de la indústria que mira de satisfer” aquest objectiu. L’aposta de Repsol, de fet, ha sorprès els seus competidors i ha cridat l’atenció de la premsa internacional. Mitjans com Reuters s’hi han fixat i The Washington Post s’ha fet ressò de la decisió.

L’agència de qualificació Moody’s ha reaccionat a l’anunci de l’empresa, de la qual és conseller delegat l’expolític basc Josu Jon Imaz, i, malgrat l’impacte de 4.800 milions en els comptes, ha decidit mantenir la nota de Repsol. L’agència destaca que el compromís de reduir les emissions es converteix en “una consideració de qualitat creditícia cada cop més important”. A més, Moody’s destaca que Repsol té “un paper cada cop més important” en la generació d’energia baixa en carboni. Dins del nou pla de Repsol, que ja va comprar els actius verds de Viesgo a Espanya, hi ha arribar als 7,5 gigawatts de generació renovable el 2025 i començar l’expansió en l’electricitat verda fora d’Espanya per convertir-se en un actor internacional rellevant.

El banc d’inversió Alantra ha apujat el preu objectiu de l’acció de Repsol a 17,6 euros, quan actualment se situa lleugerament per sobre dels 14 euros, mentre que el BBVA també veu infravalorat pel mercat el preu actual de l’acció.

El repte del CO 2

La rebaixa d’emissions preocupa fins al punt que l’empresa ha creat una càtedra de transició energètica i hi ha posat al capdavant el catedràtic Mariano Marzo. Aquest científic té clar per on ha de començar: el desenvolupament tecnològic de captura de CO 2. Només si s’aconsegueix capturar aquest gas abans que vagi a l’atmosfera es podrà valoritzar-lo. És a dir, el CO 2 hauria de passar de ser un residu a ser un recurs. La fiscalitat també serà important. Aquest any els drets d’emissió de cada tona de CO2 se situen al voltant dels 25 dòlars. Des del 2013, quan costava 4,45 dòlars la tona, no ha parat de pujar. I Repsol ha fet els seus plans pensant que el 2025 arribarà a 40 dòlars la tona per enfilar-se a 70 dòlars el 2040.

María Fernández, vicepresidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, destaca un altre aspecte que condicionarà la transició: la fiscalitat actualment està basada en els beneficis i no en l’impacte mediambiental. “Cal una reforma global”, diu.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: