El frau d’Evo Morales no justifica el cop d’estat a Bolívia

El que ha sigut president de Bolívia al llarg de 13 anys, Evo Morales, va fer una tupinada monumental a les passades eleccions a l’aturar el recompte electoral quan semblava que estava obligat a una segona volta per després sumar més vots dels que li pertocaven. No hi ha excusa. Això és motiu de destitució fulminant, i més tenint en compte que ja havia forçat la legalitat quan va provocar canvis constitucionals per intentar perpetuar-se en el poder. Morales havia fet història el gener del 2006, quan es va convertir en el primer president indígena que arribava a la màxima representació al país i, des de llavors, sobretot els primers anys, cal reconèixer que ha impulsat reformes socials i econòmiques que han disminuït les desigualtats i la pobresa.

Tanmateix, això no és excusa per intentar atrinxerar-se en el govern. Morales va optar pel personalisme, per insistir en perpetuar-se i, cosa que és imperdonable, per fer un frau electoral que va certificar l’Organització dels Estats Americans (OEA), el dictamen de la qual va provocar que ell mateix anunciés noves eleccions. Ho va fer també per apaivagar les protestes continuades de l’oposició al carrer.

Però hi ha una segona part. El mateix dia que Morales anunciava, forçat, noves eleccions, el cap de l’exèrcit li “suggeria” que dimitís mentre la policia s’havia retirat als quarters deixant els carrers en mans de la fúria de l’oposició, que va assaltar cases d’alts càrrecs del govern. Morales va fugir de la capital, va dimitir i finalment ha acceptat l’asil polític a Mèxic. Mentrestant, el caos regna a Bolívia, i l’oposició, amb el suport de l’exèrcit, s’ha fet forta aprofitant que els principals càrrecs del govern de Morales han hagut de fugir per por a les agressions dels opositors. La vicepresidenta segona del Senat, Jeanine Áñez, advocada, expresentadora de televisió i senadora de la coalició opositora, va assumir el càrrec de presidenta amb només un terç dels vots del Senat i ara té tots els poders sobre la policia i l’exèrcit, al qual ha donat immunitat per aturar les protestes, que fa dos dies van provocar la mort de nou manifestants pro Morales a Cochabamba. Les proclames ultracatòliques i les agressions clarament racistes i classicistes contra els indígenes de la nova oposició al poder han encès totes les alarmes.

Ara mateix la situació és un polvorí: amb la comunitat internacional dividida entre els partidaris de donar per bona la presidència de Jeanine Áñez, amb el govern de Trump atiant el foc reclamant que també passi el mateix a Veneçuela, i els que reclamen la legitimitat i el retorn de Morales. És clar que hi ha molts interessos en joc, tant econòmics –Bolívia és molt rica en primeres matèries– com geoestratègics, donada la radicalització dels populismes de dretes i d’esquerres a Llatinoamericà. Evo Morales reclamava ahir la mediació internacional de la Unió Europea i Espanya per evitar que el país entri en una guerra civil. Efectivament la situació és greu i s’hauria de fer un esforç per intentar-ho. No es pot deixar que creixi la violència ni que el conflicte s’enquisti. El frau inicial no pot tapar el cop posterior, i tots dos s’han de condemnar, però ara ha d’arribar l’hora del diàleg i d’unes noves eleccions netes i transparents.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: